PAC 1: L’antropologia en el disseny

MOLINET CAFÈ

L’objecte triat és un molinet de cafè, que tenen els meus pares a casa seva i el que abans estava a casa els meus avis.

Actualment, l’objecte està col·locat en una estanteria de casa els meus pares com objecte decoratiu i ja no funcional.

                               (Fotografia realitzada per: Victoria Masana (la meva mare)

RELACIÓ AMB L’OBJECTE:

Aquest molinet era dels meus avis i em remet molts records de la meva infantesa, ja que, cada migdia després de l’escola anava a dinar a casa els meus avis, i recordo que m’entres l’àvia feia el dinar jo jugava al seu rebost fent veure que tenia una botiga de menjar, en aquell rebost es trobava el molinet, el qual jo jugava fent veure que molia el cafè i ella me’l comprava entre altres coses.

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

(Fotografia pròpia)

Com a característiques formals el molinet consta d’una base quadrada de fusta amb un calaix i una manovella mecànica que va enganxada a l’engranatge que esmicola els grans de cafè.

La fusta és un material natural què ens remet naturalesa, puresa, qualitat i elegància i que no influeix ni manipula el cafè amb el seu contacte.

La manovella de ferro ens contrasta amb la fusta i ens transmet duresa i ens recorda que estem davant d’un objecte mecànic i funcional.

Com a característiques funcionals veiem que l’objecte ha estat totalment pensat per dur a terme la seva funció principal, moldré cafè.

Això ho observem veient que les mides que el formen s’adeqüen perfectament a les nostres mans i ens permeten dur la funció d’una manera fàcil i còmode per l’usuari.

Per altra banda, estem davant d’un objecte pràctic i ecologic, ja que no gasta electricitat ni cap mena d’energia combustible.

L’objecte és conegut com a objecte per moldre cafè però també podríem moldre altres productes com el pebre i fruits secs entre altres coses.

NECESSITAT UNIVERSAL:

Aquest objecte va ser creat amb la necessitat específica de l’arribada del cafè a Europa al segle XVI, aquest objecte va permetre moldre aquest gra conservant al màxim els seus aromes i sabors.

Gràcies a aquest invent el cafè va poder arribar amb més facilitat a la població, ja no només amb el seu consum a casa sinó que les persones ens reunim fins i tot en una hora especifica per perdre’l, això va anar creixent fins al punt d’obrir establiments dedicats únicament al cafè.

Relacionem l’objecte amb la pràctica social de prendre cafè, avui en dia prendre cafè també ens connota socialitzar, davant la tassa de cafè establim converses, reunions, etc

Aquesta pràctica juntament amb la utilització de l’objecte ha anat evolucionant a pas de gegant, fins a actualment poder comprar el cafè en càpsules monodosis i aconseguint tenir un cafè amb pocs minuts.

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Amb l’execució d’aquesta PAC he descobert la connexió entre l’antropologia i el disseny, ja que ens permet entendre les necessitats de disseny entre els usuaris i el context en qual es troben.

Gràcies a l’antropologia, els dissenyadors podem conèixer, compendre i empatitzar amb els usuaris, això ens permet de forma directa entendre les necessitats del producte que estem dissenyant davant l’usuari.

La cultura juga un gran paper, ja que ens permet entendre tot el que l’usuari fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials.

El Español (2018). “El café como herramienta social del siglo XXI”. Reportages gastronomicos. [3/03/2022]. <https://www.elespanol.com/cocinillas/reportajes-gastronomicos/20181009/cafe-herramienta-social-siglo-xxi/344217016_0.html>

Harris, Marvin (2017) Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990.ISBN 84-206-0464-X.

Reyero, Verónica (2017). “¿Antropología y Diseño?”.Análisis .[6/03/2022]. <https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/>

Royo, Sara (2017). “Historia del café”. [1/03/2022]. <https://www.ico.org/ES/coffee_storyc.asp>