Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del Vallès Occidental a Granollers, ja que és la seu que està més a prop d’on resideixo. Les eines utilitzades per a obtenir registres i informació han estat el calendari, l’informador clau (la meva psicòloga), intentar tenir empatia, un bloc de notes que em vaig apuntar com un diari de què va passar en dia de l’activitat i el mòbil que em va servir per estar en contacte amb la psicòloga i em va donar informació sobre com eren l’activitat “Sortides d’oci” de forma general perquè sabes en què consistiria. El calendari em va permetre organitzar bé el temps i vaig posar-me en contacte amb la psicòloga per rebre la informació el dijous 21 d’abril i vaig participar en l’activitat el dissabte 23 d’abril de 12 a 14 hores que va ser anar al IndoorWall de Granollers.

Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat, com per exemple, si encaixaria en aquesta societat, si m’acceptarien, ja que era nova i a ningú present a l’activitat el coneixia. Sento que la meva presència ha pertorbat una mica la comunitat, pel fet que entre ells es coneixien i a mi no em coneixien i, per tant, no tenien tanta confiança ni estava tan integrada en el grup com els altres. La comunitat m’ha afectat, veient que compartia bastants trets amb els participants, sobretot en la part de l’activitat on constava de comunicar-nos, però, així i tot, he acabat sentint-me una més. Les coses que m’han cridat més l’atenció és: la relació que tenien els voluntaris amb nosaltres, ja que ens ajudaven i acompanyaven, la manera en què estava organitzada l’activitat (una part d’oci i l’altre d’aprenentatge) i les eines que emprava la psicòloga en la part de conversació, ens facilitava parlar entre nosaltres i si alguna persona, no parlava, no l’obligaven sinó que quan volgués parlar, ja parlaria. No hi ha cap objecte o espai que destaqui en la comunitat. Hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres).

Els conflictes que hi poden haver són que una persona es discuteixi amb alguna altra del grup, que una persona no vulgui participar o que alguna persona es posi nerviosa i necessiti abandonar l’activitat.
He observat diferents relacions. La relació de la psicòloga amb els pacients ha estat molt bona, ha estat molt empàtica, comprensiva, practicant l’escolta activa i intentat donar fluïdesa a la comunicació entre nosaltres. Els voluntaris, en tot moment, ens han estat donant suport, ajudant i sent comprensius i atenent a les nostres necessitats.

Les problemàtiques plantejades més destacades han estat la problemàtica meva a tenir una participació més activa en l’activitat encara que he estat d’oient i anar apuntant tot el que hem fet, com ha anat… De l’observació participant he après que per a mi és una eina que hauria de practicar-la molt més per poder dur-la a terme d’una forma millor com si fos una antropòloga de veritat, ja que segurament m’han passat per alt algunes coses ideals per explorar aquest grup de persones. He après que és una eina molt valuosa si la saps utilitzar. Les entrevistes són difícils de plantejar, perquè realment l’elaboració d’una entrevista és molt complex, perquè has de trobar les preguntes clau i idònies que et puguin portar una major informació i de major interès per l’entrevistador. Les entrevistes ajuden a complementar l’observació participant.

Bibliografia:

Domènech. M. 2021. Poden els robots cuidar-nos? Material UOC.

Restrepo, Eduardo. Etnografía: alcances, técnicas y éticas. Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2018

Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes. Disponible en: http://energyanddigitalliving.com/Kopitoff, Igor.

“La biografía cultural de las cosas: La mercantilización como proceso”. En: Appadurai, A. (ed.). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Méxi-co: Grijalbo : Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1991. p. 89-122. ISBN 9700502880

Vinyets Rejón, Joan. «Cocreació : La mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi». Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 2012, Núm. 38, p. 66-75