Publicat per

Pac 4: Compartir el disseny

Publicat per

Pac 4: Compartir el disseny

Bon dia a tothom, us deixo adjunt un audio de presentació i un pdf de la meua proposta de disseny conjuntament amb…
Bon dia a tothom, us deixo adjunt un audio de presentació i un pdf de la meua proposta de…

Bon dia a tothom, us deixo adjunt un audio de presentació i un pdf de la meua proposta de disseny conjuntament amb l’associació Las Historias de Sofía.

Moltes gràcies i espero que us agradi!

Debat0el Pac 4: Compartir el disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

Compartir el disseny

Publicat per

Compartir el disseny

La comunitat que vaig escollir per realitzar l’estudi etnogràfic presentat és l’associació  La Taula de Dones de Capellades, creada l’any 2016  per…
La comunitat que vaig escollir per realitzar l’estudi etnogràfic presentat és l’associació  La Taula de Dones de Capellades, creada…

La comunitat que vaig escollir per realitzar l’estudi etnogràfic presentat és l’associació  La Taula de Dones de Capellades, creada l’any 2016  per dones del poble de diferents edats que juntes contribueixen i lluiten mitjançant les seves activitats i accions per la dona i els seus drets, informant i fomentant el poble en l’àmbit local i comarcal per aconseguir un poble i societat lliure de masclismes, amb igualtat i sense violència de gènere.

Després d’haver realitzat l’estudi etnogràfic de la comunitat escollida i fet les diferents visites que m’han permès apropar-me més a ella i entendre les seves inquietuds i necessitats, vaig detectar que és una comunitat necessària i que fan una gran feina dins la nostra societat i en aquest cas el poble de Capellades.

Un dels principals punts febles que vaig detectar és que la comunitat no és molt coneguda dins la nostra vila i la nostra comarca, això els provoca invisibilitat i desconeixença provocant, que no puguin arribar a molta gent tant en l’àmbit de conscienciació com d’ajuda amb els diferents servis que proporcionen.

Aquesta realitat em va portar a pensar com a dissenyadora amb què i com les podria ajudar a créixer i donar a conèixer les grans tasques que fan aquest conjunt de dones, tant per fomentar el moviment en el qual lluiten, com per ajudar altres dones que viuen una situació social complicada.

Davant aquesta avaluació vaig començar a plantejar la necessitat de crear una plataforma web la que les permetrà arribar a molta més gent, informar sobre els serveis i les activitats que realitzen, i amb la proposta de dissenyar i implementar la creació d’una bústia, anomenada la bústia lila on es podran deixar missatges en cas de necessitar consell o ajuda, suggeriments per a millorar l’entitat i plantejar propostes i noves activitats.

Amb el desenvolupament d’aquesta plataforma juntament amb la seva bústia lila volem aportar aquestes funcions:

*Arribar i donar a conèixer la comunitat a molta més gent mitjançant un gran mitjà a l’abast de tothom.

*Ajudar i arribar a dones que malauradament viuen i pateixen una situació social complicada, contactant via la bústia lila d’una forma fàcil, anònima i de seguretat.

*Culturitzar i fomentar el moviment en què treballen i lluiten dins aquesta comunitat per tal d’aconseguir una societat més digna.

 

BIBLIOGRAFIA:

*Burriel, Torres, Daniel (2021) [en línia].  “Técnicas etnográficas”. [data de consulta: 29/03/22]

https://filosofiayletras.ugr.es/pages/docencia/licenciaturas/Asignaturas/ANTROPOLOGIA/curso-2012-2013/metodosytecnicasinvestetnograf/!

*García, Lopez, Laura (2020) [en línia].  “kit campo etnografia”. [data de consulta: 22/03/22]

*Morales, López, Esperanza (2014) [en línia].  “kit campo etnografia”. [data de consulta: 30/03/22]

 

 

Debat0el Compartir el disseny

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.

Publicat per

Compartir el disseny

Compartir el disseny
Publicat per

Compartir el disseny

A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record. L'antropologia en el disseny…
A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record. L'antropologia…

A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record.

Debat0el Compartir el disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir en compte?

Per fer elaborar aquest objecte, he seguit la del procés de J. C. Jones. A continuació, explicaré el procés seguit de forma simplificada i fàcil d’entendre.

Quines han estat les funcionalitats, pràctiques i dimensions culturals que he tingut en compte a partir del teu treball de camp?

Les funcionalitats a partir del meu treball de camp van ser conèixer més a fons aquesta comunitat, formar part d’ella i des de dins, buscar que puc aportar a aquesta comunitat i les pràctiques van ser participar en l’activitat esportiva i en la participació social.

En l’activitat, hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres). He tingut en compte la dimensió col·lectivista a partir del meu treball de camp, ja que era la única que dins de la comunitat presentaven més necessitats i ajuda.

Quina problemàtica social aborda la meva proposta?

La meva proposta aborda la problemàtica social de manifestació de sentiments i intencions que té la gent amb TEA. Això també ajuda a tenir una millor fluïdesa en la conversació i que la psicòloga pugui saber o evitar situacions que poden aparèixer. Per exemple, he fet 4 tipus de targetes per abordar-los, encara que es podrien extreure més però són les principals. A continuació, en faré una breu descripció:

  • Quan una persona està enfadada durant l’activitat i se sàpiga que podria generar alguna discussió, la persona selecciona aquesta targeta en el seu mòbil i donarà a entendre a la psicòloga que es pot generar un conflicte i abans que apareixen baralles o discussions entre els membres, aquesta intentarà abordar el tema d’una altra manera o directament es canviarà de tema perquè hi hagi bona convivència.

  • Quan una persona es vegi saturada o nerviosa i necessiti abandonar l’activitat, en comptes d’aixecar-se directament o/i possiblement interferir negativament en l’activitat, aquesta utilitzarà aquesta targeta i almenys avisa als companys i no continuarà formant part de l’activitat durant una estona i quan es trobi millor s’incorporarà a l’activitat.

  • Quan una persona vulgui parlar, indicarà amb aquesta targeta que vol fer alguna aportació i així agafarà el torn de paraula. D’aquesta manera, hi haurà un cert ordre i control en la conversació.

  • Si una persona no es troba bé o no te ganes d’intervenir en la conversació, indicarà aquest que no li preguntin ni intentin fer-li partícip de la conversació.

Que s’ha tingut en compte per escollir el format?

A l’hora d’escollir el format de la meva proposta amb la comunitat i amb el públic, he tingut en compte la sostenibilitat. La meva primera idea és que fos en format paper o cartolina però al fer tantes copies i fer tant ús del paper i perjudicaria el medi ambient. Per tant, he optat per a que cada persona tingues a la galeria del seu mòbil cada targeta (ja que avui en dia, la majoria de la població disposa d’un dispositiu mòbil i sap fer-ne un cert ús) i poguessin posar-la cada vegada a la pantalla i tothom pogués veure-ho.

A més, he utilitzat emoticones que actualment són molt populars entre la població i més en les conversacions de Whatsapp. Ho veig una forma bastant divertida i que pot generar una molt bona dinàmica de grup.

Debat0el PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

Etnografia pel disseny / Taula de Dones de Capellades

Publicat per

Etnografia pel disseny / Taula de Dones de Capellades

TAULA DE DONES DE CAPELLADES La Taula de Dones de Capellades va ser creada l’any 2016 per dones del poble de diferents…
TAULA DE DONES DE CAPELLADES La Taula de Dones de Capellades va ser creada l’any 2016 per dones del…

TAULA DE DONES DE CAPELLADES

La Taula de Dones de Capellades va ser creada l’any 2016 per dones del poble de diferents edats que juntes contribueixen i lluiten mitjançant les seves activitats i accions per la dona i els seus drets, informant i fomentant el poble en l’àmbit local i comarcal per aconseguir un poble i societat lliure de masclismes, amb igualtat i sense violència de gènere.

L’associació organitza moltes activitats de conscienciació i té diferents equips de suport per la dona, tant per dones que han patit o pateixen violència de gènere, dones amb situacions vulnerables, etc.

Elles es troben setmanalment per analitzar i treballar aquests grups de suport, activitats i difusió d’informació en xarxes socials.

Contacte i conèixement prèvi:

Personalment, he col·laborat en algun l’execució d’alguns cartells gràfics per alguna activitat i trobades. 

Tot i no formar part de la comunitat, assisteixo regularment en tallers, activitats i xerrades que organitzen al poble mensualment.

Penso que és una comunitat molt enriquidora en l’àmbit local i comarcal, ja que pot ajudar a dones que es consideren en situacions complexes i a l’hora ajuden i promouen un moviment necessari davant la societat en què vivim i consciencien a la població amb missatges educadors i igualitaris.

Procès de recerca:

Vaig començar la recerca amb bastant coneixement previ sobre la comunitat seleccionada, ja que conec moltes dones que la formen i he estat vinculada prèviament aquest col·lectiu.

El primer pas per la investigació va ser el contacte amb una de les dones que formen l’ajunta i la qual hi tinc més relació.

Ella em va ajudar a conèixer una mica més la història i el perquè de la creació de la comunitat entre altres coses, durant aquest primer contacte via whatsapp, em va informar que el mateix següent dissabte ignoraven una exposició que feia molts mesos que estaven treballant, així que vam acordar que l’aniria a veure i així podria conèixer la resta de dones i visitar l’exposició amb totes elles.

Podem definir que aquesta recerca s’ha realitzat mitjançant l’observació i el contacte amb la comunitat, ja que vaig poder contactar via WhatsApp i trobar-me amb elles físicament el dia de la mateixa inauguració.

Durant la visita a l’exposició em van anar explicant les diferents motivacions i projectes futurs que estan treballant i vaig detectar que és una entitat amb molta força i ganes de treballar per aconseguir una societat més igualitària i sense diferències davant del gènere.

Com a eines, podríem definir que la principal eina ha sigut el dispositiu mòbil, ja que m’ha permès tenir el primer contacte, realitzar fotografies durant la visita i fins i tot perdre apunts al bloc de notes incorporat dins el dispositiu.

Durant la visita, la comunitat em va rebre amb els braços oberts, perquè estaven molt contentes que algú s’interessés per executar aquests projectes, això va permetre que em fessin sentir com un més dins el col·lectiu i va ajudar per poder entendre i obtenir tota la informació i feina que fan.

 

Dificultats:

Per temes laborals no he pogut assistir cap setmana a les trobades setmanals que organitzen la comunitat, ja que es troben dins la meva franja horària laboral, però per sort vaig tenir l’oportunitat de conèixer el col·lectiu durant l’inauguració de la seva nova exposició “NOSALTRES”, presenciant un dels seus grans treballs.

Aquesta visita em va permetre apropar-me directament com a etnògrafa dins la comunitat escollida.

Motivacions:

L’elaboració d’aquest projecte com a etnògrafa m’ha  permès conèixer més aquesta comunitat i reafirmar que comunitats com aquestes són necessàries actualment en la societat que vivim.

Per altra banda, el fet que em rebessin amb aquesta il·lusió i la meva inquietud davant aquesta comunitat propulsora per una igualtat social entre gèneres, m’ha generat més inquietud i ganes per formar part de La Taula de Dones de Capellades.

 

 

Debat0el Etnografia pel disseny / Taula de Dones de Capellades

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.

Publicat per

PAC3 Etnografia pel disseny

PAC3 Etnografia pel disseny
Publicat per

PAC3 Etnografia pel disseny

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en…
Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a…

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en detalls.

Us avanço el dilema que he viscut, en tria un disseny i com aquests, en materialitzar-los m’han tingut capficat, en debatrem la forma, i com el sentiment d’aquest esport, es veuria reflectit en ell, no només busco ajudar i fer més amenes les feines, que realitza aquest col·lectiu, sinó que aquest disseny, ha de compartir els sentiments, perquè, en l’ús, no es torni feixuc per a ells, sinó que sigui part d’ells i que es puguin trobar realitzats.

M’he trobat en un món d’un argot totalment desconegut per a mi, paraules com: touch, melé, maul, línia de 20-30-40, cop de càstig, corbata… Això m’ha fet veure més enllà. Per a concloure un disseny, primer m’he hagut d’aprendre la normativa, i així, poder entendre el joc i, per tant, el paper que hi representen.

Debat0el PAC3 Etnografia pel disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del…
Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de…

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del Vallès Occidental a Granollers, ja que és la seu que està més a prop d’on resideixo. Les eines utilitzades per a obtenir registres i informació han estat el calendari, l’informador clau (la meva psicòloga), intentar tenir empatia, un bloc de notes que em vaig apuntar com un diari de què va passar en dia de l’activitat i el mòbil que em va servir per estar en contacte amb la psicòloga i em va donar informació sobre com eren l’activitat “Sortides d’oci” de forma general perquè sabes en què consistiria. El calendari em va permetre organitzar bé el temps i vaig posar-me en contacte amb la psicòloga per rebre la informació el dijous 21 d’abril i vaig participar en l’activitat el dissabte 23 d’abril de 12 a 14 hores que va ser anar al IndoorWall de Granollers.

Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat, com per exemple, si encaixaria en aquesta societat, si m’acceptarien, ja que era nova i a ningú present a l’activitat el coneixia. Sento que la meva presència ha pertorbat una mica la comunitat, pel fet que entre ells es coneixien i a mi no em coneixien i, per tant, no tenien tanta confiança ni estava tan integrada en el grup com els altres. La comunitat m’ha afectat, veient que compartia bastants trets amb els participants, sobretot en la part de l’activitat on constava de comunicar-nos, però, així i tot, he acabat sentint-me una més. Les coses que m’han cridat més l’atenció és: la relació que tenien els voluntaris amb nosaltres, ja que ens ajudaven i acompanyaven, la manera en què estava organitzada l’activitat (una part d’oci i l’altre d’aprenentatge) i les eines que emprava la psicòloga en la part de conversació, ens facilitava parlar entre nosaltres i si alguna persona, no parlava, no l’obligaven sinó que quan volgués parlar, ja parlaria. No hi ha cap objecte o espai que destaqui en la comunitat. Hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres).

Els conflictes que hi poden haver són que una persona es discuteixi amb alguna altra del grup, que una persona no vulgui participar o que alguna persona es posi nerviosa i necessiti abandonar l’activitat.
He observat diferents relacions. La relació de la psicòloga amb els pacients ha estat molt bona, ha estat molt empàtica, comprensiva, practicant l’escolta activa i intentat donar fluïdesa a la comunicació entre nosaltres. Els voluntaris, en tot moment, ens han estat donant suport, ajudant i sent comprensius i atenent a les nostres necessitats.

Les problemàtiques plantejades més destacades han estat la problemàtica meva a tenir una participació més activa en l’activitat encara que he estat d’oient i anar apuntant tot el que hem fet, com ha anat… De l’observació participant he après que per a mi és una eina que hauria de practicar-la molt més per poder dur-la a terme d’una forma millor com si fos una antropòloga de veritat, ja que segurament m’han passat per alt algunes coses ideals per explorar aquest grup de persones. He après que és una eina molt valuosa si la saps utilitzar. Les entrevistes són difícils de plantejar, perquè realment l’elaboració d’una entrevista és molt complex, perquè has de trobar les preguntes clau i idònies que et puguin portar una major informació i de major interès per l’entrevistador. Les entrevistes ajuden a complementar l’observació participant.

Bibliografia:

Domènech. M. 2021. Poden els robots cuidar-nos? Material UOC.

Restrepo, Eduardo. Etnografía: alcances, técnicas y éticas. Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2018

Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes. Disponible en: http://energyanddigitalliving.com/Kopitoff, Igor.

“La biografía cultural de las cosas: La mercantilización como proceso”. En: Appadurai, A. (ed.). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Méxi-co: Grijalbo : Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1991. p. 89-122. ISBN 9700502880

Vinyets Rejón, Joan. «Cocreació : La mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi». Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 2012, Núm. 38, p. 66-75

Debat0el PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

2.2 Kit de camp.

2.2 Kit de camp.
Publicat per

2.2 Kit de camp.

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al…
Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció…

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al col·lectiu, sense influir en aquest i entendre les necessitats que puc oferir, envers les complicacions del seu dia a dia. Tenint en compte els valors i les emocions, que els desperta la seva quotidianitat. Per a començar, crec necessari comprendre el Rugby, puix que crec que és el pilar que els sustenta i poder entendre molt millor la comunitat. Un cop entès, discernir d’aquest, per a poder analitzar correctament el col·lectiu i les seves funcions, sense caure en el joc, al qual en formen part.

Per aquest motiu, estudiaré l’etnografia (ciència social) del col·lectiu, mètode original d’investigació antropològic. Es tracta d’analitzar: la cultura i societat que s’hi engloba, la seva quotidianitat, les relacions humanes i el seu entorn, sense influir de cap forma i tenint en compte, que tota característica, pot semblar-me més o menys apareguda a la meva pròpia concepció, però he de respectar, concloent, com a objectiu, un disseny de, i per aquest col·lectiu; Respectant valors i sentiments, que han d’anar “a un” amb aquest col·lectiu.
Per aconseguir-ho, la meva idea, és participar de les interaccions habituals; Analitzant imparcialment, per a poder entendre, la realitat que els envolta.

El meu KIT de camp, busca poder llistar les necessitats reals que interactuïn amb la quotidianitat del col·lectiu, sense variar en cap mesura, aquest. Per això, treballaré amb les següents eines:
DIARI DE CAMP: Extreure, metòdicament, tot el que passa durant l’estudi i més endavant, poder usar aquests apunts, per desenvolupar el bloc de notes.
BLOC DE NOTES: Llistar totes les idees, que ens portin a dissenys, que actuïn per a resoldre problemes quotidians, així com, apuntar les inquietuds i adversitats que es detectin, tant en el dia a dia, com a les entrevistes obertes.
BOLÍGRAF I SUBRALLADORS: Balancejar el llistat anterior, per tal d’identificar i posicionar els dissenys (de més a menys necessaris).
BOTÓ DE REINICI: Com que tinc la sort de tindre (el germà), a mà, part del col·lectiu, faré ús d’ell, per a poder guiar-me i ajudar-me, en el cas de derivar-me i no aconseguir un disseny òptim per als àrbitres, Marcant-me, en tot moment, si és necessari, tornar a iniciar el camí, per tal de no perdre’s.
EQUIP DE CAMUFLATGE: Vestir amb indumentàries típiques de l’esport, sent part de l’afició, però, tenint en compte la parcialitat i la necessitat de poder fluir entre equips, usant equipacions, que no determinin cap dels equips que juguen.
OBSERVACIÓ: Poder analitzar la quotidianitat, de les accions diàries, per a poder extreure les aparents dificultats en què es troben.
MIRADA INNOCENT: En tot moment, analitzar l’entorn des del desconeixement, la descoberta, no caient en prejudicis, ni concloent precipitadament.
TELÈFON MÒBIL: Enregistrar imatges i vídeos per a consultar i repassar, extraient tot el suc i podent, no passar per alt cap contingut.

Treballaré des de diferents àmbits usant les anteriors eines:

– ESTUDI DIRECTE DE PERSONES O GRUPS: Des de visualitzar partits i les accions que duen a terme, passant per l’anàlisi de reunions.
– ENTREVISTES ETNOGRÀFIQUES: Converses individuals a àrbitres, en les quals, de forma natural, poder observar, les dificultats del dia a dia i entendre, obertament, la quotidianitat d’aquests.
– OBSERVACIÓ PARTICIPANT: Introdur-se, com a aficionat, a les grades, on accedir a la visualització de les accions, per part de l’àrbitre, en un partit, així com, enriquir les idees, amb sentiments i valors, que sorgeixen d’aquest esport i el que esdevé, envers l’àrbitre.
– ENTORNS: Bàsicament, em guiaré per 3 entorns, camps d’herba, camps de terra i la ciutat, on es reuneixen tots els arbitres, un dia per setmana per a fer reunió.

Totes aquestes eines i àmbits, em portaran a poder determinar els possibles dissenys, extrets de les informacions resultants d’aquesta recerca, això em permetrà poder desenvolupar solucions, que no afectin en l’etnografia d’aquest col·lectiu.

 

Més informació:

ÀRBITRES

https://www.world.rugby/

Debat0el 2.2 Kit de camp.

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

PAC 2.1. Definir la comunitat
Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi. He arribat a aquesta conclusió arran de ser una comunitat, en la…
He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi. He arribat a aquesta conclusió arran de ser una…

He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi.

He arribat a aquesta conclusió arran de ser una comunitat, en la que hi puc accedir amb certa facilitat (perquè el meu germà en forma part) però alhora per a ser totalment desconeguda per a mi, no soc ni n’he estat part, ni com a jugador, ni com aficionat a aquest esport i ni molt menys formo o he format part d’aquest col·lectiu.

Pel que em suposa un repte i crec que s’assimila al que em trobaré en relacions professionals. Això em permetrà fer un estudi etnogràfic real, en un camp que desconec, podent treballar amb les necessitats reals del col·lectiu, sense caure en perjudicis o altres formes d’aconseguir solucions, des del coneixement personal, investigar i descobrir les rutines i els sentiments que afloren i tot sense influir de cap manera.

D’antuvi analitzaré l’esport, en el qual ells en formen part indispensable, per a poder desenvolupar el joc , l’àrbitre ha d’assegurar-se que es compta amb els objectes: una pilota ovalada (característica aquest joc), un camp (de terra o d’herba) amb les seves línies de marca corresponents i per cada equip, una zona de marca, creada per 3, pals en forma de H. Comprovar que en persones, cada equip ha d’estar format: per mínim 11 jugadors, sense recanvis i cada equip pot presentar un màxim de 23 jugadors, amb recanvis i l’equip tècnic (2 liniers i ells com a àrbitre). En aquest joc des de la meva pròpia realitat puc observar un respecte total entre jugadors i àrbitre, es tenen per exemple d’adreçar a l’àrbitre, com a “senyor”, després trobem, que en físic, han de córrer rere la pilota sense mantenir unes posicions en el camp, fet que fa que tinguin un bon nivell atlètic en resistència i velocitat, però no realitzen accions de contacte com els jugadors, i a nivell intel·lectual, realitzen cursets periòdics, per a millorar els seus coneixements.

El match es forma de 2 parts. Al final de l’encontre els jugadors d’ambdós equips, àrbitre i liniers, confraternitzen junts en el “tercer temps”, en el que beuen i mengen junts per invitació de l’equip local, crec que això fa que el partit es quedi al camp. Gràcies a aquesta pràctica, el respecte i amistat esdevé possible entre equips i àrbitre.

Una pràctica habitual, són els càntics, crits de guerra i a vegades haques. Això junt amb el contacte físic fa que aparentment es pugui considerar un esport molt primitiu, però que ben segur quan el coneixes, pots veure que es tracta d’un prejudici totalment erroni.

 

Més informació: https://rugby.cat/arbitres/

Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Obrir el disseny a la comunitat …
Obrir el disseny a la comunitat …

Debat1el PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

  1. Joel Blasi Palacios says:

    Bones Marta!

    El teu treball no es pot veure. A mi em va passar el mateix, tot i que el vaig importar a Folio correctament, per més que actualitzava el PDF a l’entrada no hi havia manera… Segurament es deu quedar l’error de visualització en algun tipus de “caché” o ruta, perquè fins que no el vaig tornar a importar a Folio (o fins i tot exportar del software d’edició, ara no ho recordo), no vaig aconseguir que es visualitzés correctament.