Publicat per 
Debat0el PAC4: COMPARTIR EL DISSENY
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
cultura
Publicat per
Debat0el PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el PAC 1. L´antropologia en el Disseny
- Cristina de la Osa Bañales says:
Bona tarda Àngel,
Sempre que veig articles i comentaris de gent explicant com eren els seus primers telèfons mòbils allà per la dècada dels 90 em criden molt l’atenció, ja que a l’haver nascut l’any 2000 el primer mòbil que vaig tenir als 11 anys ja era un smartphone, concretament una Blackberry. La gent de la meva generació pràcticament mai hem vist el mòbil com una eina per trucar sinó un aparell que ens permet una comunicació immediata a través de missatges il·limitats, però alhora ofereix un munt de possibilitats d’oci, laborals, sistemes d’ajuda com el GPS, etc. Ens costa imaginar-nos una realitat on les trucades, els SMS, i un joc simple eren el Sant Greal.
A més dels usos que has esmentat que tenen els telèfons m’agradaria aprofundir una mica en les funcions de pagament que ofereix. Portar diners en efectiu té els dies comptats, especialment en les societats més evolucionades on el futur ja es pròxim. El fet que puguis tenir en un petit dispositiu accés als comptes, transferències de diners ràpides i sense interessos (Bizum), pagar sense haver de treure diners o la targeta, etc. comportarà a la supressió total o en gran manera d’elements físics com les targetes o els diners en efectiu.
Un cas que demostra aquesta realitat és el fet que durant els darrers a la Xina, el govern està repartint telèfons mòbils entre els rodamons perquè havia disminuït en gran manera les almoines que rebien, pel fet que la gent ja no portava diners en efectiu. Gràcies a un codi QR que tenen imprès la gent pot per donatius escanejant-lo de forma ràpida i senzilla.
Un altre exemple és l’aposta d’Apple pel seu sistema Apple Card, que en l’actualitat únicament està en funcionament als Estats Units, però que s’expandirà a la resta del món en els pròxims anys. Consisteix en una targeta de crèdit (virtual i física) de la mateixa Apple, és a dir, sense bancs que intervinguin pel mig. A través d’una aplicació et permet un control total dels comptes amb una plataforma intuïtiva que promou la fàcil comprensió dels continguts d’aquesta, informa de transaccions en temps real, etc.
Aquests són uns simples exemples que demostren aquesta futura realitat on serem capaços de controlar gairebé tots els aspectes de la nostra vida a través del telèfon mòbil i de com les funcions que atribuïm als telèfons mòbils actuals estan molt lluny de representar el que arribarem a tenir en un futur.
Adjunto links d’articles que parlen sobre els exemples esmentats:
Smartphones xina: https://www.elmundo.es/internacional/2019/12/28/5e07823bfdddff81678b4608.html
AppleCard:https://www.apple.com/apple-card/
- Àngel Castellanos Llopis says:
Hola Cristina, moltes gràcies per les teues aportacions i per enriquir aquest fil de debat.
Com bé comentes, els natius digitals com tú, no heu vist mai el telèfon mòbil com a tal (un aparell per realitzar trucades i enviar sms) sino que l´heu viscut com un dispositiu multifuncional capaç d´oferir-vos infinitat de possibilitats.
Respecte el que comentes dels pagaments des del mòbil vía LTE i altres tecnologies inalàmbriques, tens tota la raó, el pagament digital des del mòbil, smartwatch… acabarà sustituint per complet els pagaments amb diners físics. Com comentes, des de Bizum a grans companyies com Apple, Facebook i algunes operadores de telecomunicacions estan sumant-se al tren d´operar amb monedes virtuals.
Certament, l´evolució i les funcionalitats que ha adquirit aquest objecte donaria per escriure una enciclopèdia i m´he deixat moltes coses per mencionar per no extendre l´article més enllà de les 1000 i poques paraules, com per exemple:
¿On està Nokia (comprada per Microsoft), Ericsson (creadors de la tecnologia Bluetooth, i comprada per Sony), Motorolla (comprada per Google primer i recomprada per Lenovo) o Blackberry (integrador de teclats físics qwerty en tots els seus dispositius)?
¿Què és dels sistemes operatius per mòbil Symbian, Windows Mobile o Blackberry OS?
Doncs bé, les primeres companyies de creació d´smartphones mencionades, utilitzaven sistemes operatius tancats, propis i, no es van saber adaptar als canvis provocats per l´entrada d´internet i les possibilitats que oferia el tindre un sistema operatiu amb codi obert per desenvolupadors d´aplicacions informàtiques (IOS i Android) que milloren i creen noves plataformes, eines…
Parlem de les dades? del Big Data? D´on es generen la majoria de les dades que corren per la red?
Doncs bé, des d´on fas les teves compres? des d´on publiques en Facebook, Instagram, Twitter?…
Tot, absolutament tot el que es desenvolupa a dia d´avui, es fa pensant en l´adaptabilitat (responsive) del disseny als dispositius mòbils, a que l´experiència d´usuari sigui el més clara, fàcil possible; quan menys clicks millor.
Aquí deixo un link de la consultora Deloitte sobre el consum de l´smartphone a Espanya:
En definitiva, ens agrade o no, ens genere dependència, ansietat i/o estrés l´excés d´ús d´aquest producte; el telèfon mòvil (smartphone) s´ha convertit en una càmera, ràdio, una oficina virtual, en un centre comercial, en un motor de búsqueda (periòdics, diccionaris, traductors, llibres, informació en general), en un reproductor multimèdia (Spotify, Youtube…), en un GPS, en un mètode de pagament, en un lloc per trobar parella o buscar amics, en un altaveu mediàtic i, en un sense fi de possibilitats, sempre a temps real i amb un click al palmell de la mà.
S´acosta el Metavers, quin paper jugaran els smartphones? ;)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el PAC 1: L’antropologia en el disseny
- Ricard Solé I Xanxo says:
Certament, els llibres han d’agradar; si no, si es fa obligat, com a tot (per exemple el menjar), pot ser traumàtic i, per tant, des d’odiar un llibre en concret, a detestar l’hàbit de llegir.
En el meu cas particular, i encenc, que en més d’un l’hi passarà el mateix, no soc un lector de mena, però vaig descobrir, aquest plaer, gràcies a lectures del meu gust, sense obligació, podent cremar una lectura en una setmaneta. També comentar, que hi ha llibres que marquen de manera, que tot i no ser lectures de culte, o bé les indicades per l’edat actual, les emmagatzemem amb un afecte especial.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bones Marta!
El teu treball no es pot veure. A mi em va passar el mateix, tot i que el vaig importar a Folio correctament, per més que actualitzava el PDF a l’entrada no hi havia manera… Segurament es deu quedar l’error de visualització en algun tipus de “caché” o ruta, perquè fins que no el vaig tornar a importar a Folio (o fins i tot exportar del software d’edició, ara no ho recordo), no vaig aconseguir que es visualitzés correctament.