La comunitat que vaig escollir per realitzar l’estudi etnogràfic presentat és l’associació  La Taula de Dones de Capellades, creada l’any 2016  per dones del poble de diferents edats que juntes contribueixen i lluiten mitjançant les seves activitats i accions per la dona i els seus drets, informant i fomentant el poble en l’àmbit local i comarcal per aconseguir un poble i societat lliure de masclismes, amb igualtat i sense violència de gènere.

Després d’haver realitzat l’estudi etnogràfic de la comunitat escollida i fet les diferents visites que m’han permès apropar-me més a ella i entendre les seves inquietuds i necessitats, vaig detectar que és una comunitat necessària i que fan una gran feina dins la nostra societat i en aquest cas el poble de Capellades.

Un dels principals punts febles que vaig detectar és que la comunitat no és molt coneguda dins la nostra vila i la nostra comarca, això els provoca invisibilitat i desconeixença provocant, que no puguin arribar a molta gent tant en l’àmbit de conscienciació com d’ajuda amb els diferents servis que proporcionen.

Aquesta realitat em va portar a pensar com a dissenyadora amb què i com les podria ajudar a créixer i donar a conèixer les grans tasques que fan aquest conjunt de dones, tant per fomentar el moviment en el qual lluiten, com per ajudar altres dones que viuen una situació social complicada.

Davant aquesta avaluació vaig començar a plantejar la necessitat de crear una plataforma web la que les permetrà arribar a molta més gent, informar sobre els serveis i les activitats que realitzen, i amb la proposta de dissenyar i implementar la creació d’una bústia, anomenada la bústia lila on es podran deixar missatges en cas de necessitar consell o ajuda, suggeriments per a millorar l’entitat i plantejar propostes i noves activitats.

Amb el desenvolupament d’aquesta plataforma juntament amb la seva bústia lila volem aportar aquestes funcions:

*Arribar i donar a conèixer la comunitat a molta més gent mitjançant un gran mitjà a l’abast de tothom.

*Ajudar i arribar a dones que malauradament viuen i pateixen una situació social complicada, contactant via la bústia lila d’una forma fàcil, anònima i de seguretat.

*Culturitzar i fomentar el moviment en què treballen i lluiten dins aquesta comunitat per tal d’aconseguir una societat més digna.

BIBLIOGRAFIA:

*Burriel, Torres, Daniel (2021) [en línia].  “Técnicas etnográficas”. [data de consulta: 29/03/22]

https://filosofiayletras.ugr.es/pages/docencia/licenciaturas/Asignaturas/ANTROPOLOGIA/curso-2012-2013/metodosytecnicasinvestetnograf/!

*García, Lopez, Laura (2020) [en línia].  “kit campo etnografia”. [data de consulta: 22/03/22]

*Morales, López, Esperanza (2014) [en línia].  “kit campo etnografia”. [data de consulta: 30/03/22]

TAULA DE DONES DE CAPELLADES

La Taula de Dones de Capellades va ser creada l’any 2016 per dones del poble de diferents edats que juntes contribueixen i lluiten mitjançant les seves activitats i accions per la dona i els seus drets, informant i fomentant el poble en l’àmbit local i comarcal per aconseguir un poble i societat lliure de masclismes, amb igualtat i sense violència de gènere.

L’associació organitza moltes activitats de conscienciació i té diferents equips de suport per la dona, tant per dones que han patit o pateixen violència de gènere, dones amb situacions vulnerables, etc.

Elles es troben setmanalment per analitzar i treballar aquests grups de suport, activitats i difusió d’informació en xarxes socials.

Contacte i conèixement prèvi:

Personalment, he col·laborat en algun l’execució d’alguns cartells gràfics per alguna activitat i trobades. 

Tot i no formar part de la comunitat, assisteixo regularment en tallers, activitats i xerrades que organitzen al poble mensualment.

Penso que és una comunitat molt enriquidora en l’àmbit local i comarcal, ja que pot ajudar a dones que es consideren en situacions complexes i a l’hora ajuden i promouen un moviment necessari davant la societat en què vivim i consciencien a la població amb missatges educadors i igualitaris.

Procès de recerca:

Vaig començar la recerca amb bastant coneixement previ sobre la comunitat seleccionada, ja que conec moltes dones que la formen i he estat vinculada prèviament aquest col·lectiu.

El primer pas per la investigació va ser el contacte amb una de les dones que formen l’ajunta i la qual hi tinc més relació.

Ella em va ajudar a conèixer una mica més la història i el perquè de la creació de la comunitat entre altres coses, durant aquest primer contacte via whatsapp, em va informar que el mateix següent dissabte ignoraven una exposició que feia molts mesos que estaven treballant, així que vam acordar que l’aniria a veure i així podria conèixer la resta de dones i visitar l’exposició amb totes elles.

Podem definir que aquesta recerca s’ha realitzat mitjançant l’observació i el contacte amb la comunitat, ja que vaig poder contactar via WhatsApp i trobar-me amb elles físicament el dia de la mateixa inauguració.

Durant la visita a l’exposició em van anar explicant les diferents motivacions i projectes futurs que estan treballant i vaig detectar que és una entitat amb molta força i ganes de treballar per aconseguir una societat més igualitària i sense diferències davant del gènere.

Com a eines, podríem definir que la principal eina ha sigut el dispositiu mòbil, ja que m’ha permès tenir el primer contacte, realitzar fotografies durant la visita i fins i tot perdre apunts al bloc de notes incorporat dins el dispositiu.

Durant la visita, la comunitat em va rebre amb els braços oberts, perquè estaven molt contentes que algú s’interessés per executar aquests projectes, això va permetre que em fessin sentir com un més dins el col·lectiu i va ajudar per poder entendre i obtenir tota la informació i feina que fan.

Dificultats:

Per temes laborals no he pogut assistir cap setmana a les trobades setmanals que organitzen la comunitat, ja que es troben dins la meva franja horària laboral, però per sort vaig tenir l’oportunitat de conèixer el col·lectiu durant l’inauguració de la seva nova exposició “NOSALTRES”, presenciant un dels seus grans treballs.

Aquesta visita em va permetre apropar-me directament com a etnògrafa dins la comunitat escollida.

Motivacions:

L’elaboració d’aquest projecte com a etnògrafa m’ha  permès conèixer més aquesta comunitat i reafirmar que comunitats com aquestes són necessàries actualment en la societat que vivim.

Per altra banda, el fet que em rebessin amb aquesta il·lusió i la meva inquietud davant aquesta comunitat propulsora per una igualtat social entre gèneres, m’ha generat més inquietud i ganes per formar part de La Taula de Dones de Capellades.

MOLINET CAFÈ

L’objecte triat és un molinet de cafè, que tenen els meus pares a casa seva i el que abans estava a casa els meus avis.

Actualment, l’objecte està col·locat en una estanteria de casa els meus pares com objecte decoratiu i ja no funcional.

                               (Fotografia realitzada per: Victoria Masana (la meva mare)

RELACIÓ AMB L’OBJECTE:

Aquest molinet era dels meus avis i em remet molts records de la meva infantesa, ja que, cada migdia després de l’escola anava a dinar a casa els meus avis, i recordo que m’entres l’àvia feia el dinar jo jugava al seu rebost fent veure que tenia una botiga de menjar, en aquell rebost es trobava el molinet, el qual jo jugava fent veure que molia el cafè i ella me’l comprava entre altres coses.

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

(Fotografia pròpia)

Com a característiques formals el molinet consta d’una base quadrada de fusta amb un calaix i una manovella mecànica que va enganxada a l’engranatge que esmicola els grans de cafè.

La fusta és un material natural què ens remet naturalesa, puresa, qualitat i elegància i que no influeix ni manipula el cafè amb el seu contacte.

La manovella de ferro ens contrasta amb la fusta i ens transmet duresa i ens recorda que estem davant d’un objecte mecànic i funcional.

Com a característiques funcionals veiem que l’objecte ha estat totalment pensat per dur a terme la seva funció principal, moldré cafè.

Això ho observem veient que les mides que el formen s’adeqüen perfectament a les nostres mans i ens permeten dur la funció d’una manera fàcil i còmode per l’usuari.

Per altra banda, estem davant d’un objecte pràctic i ecologic, ja que no gasta electricitat ni cap mena d’energia combustible.

L’objecte és conegut com a objecte per moldre cafè però també podríem moldre altres productes com el pebre i fruits secs entre altres coses.

NECESSITAT UNIVERSAL:

Aquest objecte va ser creat amb la necessitat específica de l’arribada del cafè a Europa al segle XVI, aquest objecte va permetre moldre aquest gra conservant al màxim els seus aromes i sabors.

Gràcies a aquest invent el cafè va poder arribar amb més facilitat a la població, ja no només amb el seu consum a casa sinó que les persones ens reunim fins i tot en una hora especifica per perdre’l, això va anar creixent fins al punt d’obrir establiments dedicats únicament al cafè.

Relacionem l’objecte amb la pràctica social de prendre cafè, avui en dia prendre cafè també ens connota socialitzar, davant la tassa de cafè establim converses, reunions, etc

Aquesta pràctica juntament amb la utilització de l’objecte ha anat evolucionant a pas de gegant, fins a actualment poder comprar el cafè en càpsules monodosis i aconseguint tenir un cafè amb pocs minuts.

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Amb l’execució d’aquesta PAC he descobert la connexió entre l’antropologia i el disseny, ja que ens permet entendre les necessitats de disseny entre els usuaris i el context en qual es troben.

Gràcies a l’antropologia, els dissenyadors podem conèixer, compendre i empatitzar amb els usuaris, això ens permet de forma directa entendre les necessitats del producte que estem dissenyant davant l’usuari.

La cultura juga un gran paper, ja que ens permet entendre tot el que l’usuari fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials.

El Español (2018). “El café como herramienta social del siglo XXI”. Reportages gastronomicos. [3/03/2022]. <https://www.elespanol.com/cocinillas/reportajes-gastronomicos/20181009/cafe-herramienta-social-siglo-xxi/344217016_0.html>

Harris, Marvin (2017) Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990.ISBN 84-206-0464-X.

Reyero, Verónica (2017). “¿Antropología y Diseño?”.Análisis .[6/03/2022]. <https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/>

Royo, Sara (2017). “Historia del café”. [1/03/2022]. <https://www.ico.org/ES/coffee_storyc.asp>