Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir en compte?

Per fer elaborar aquest objecte, he seguit la del procés de J. C. Jones. A continuació, explicaré el procés seguit de forma simplificada i fàcil d’entendre.

Quines han estat les funcionalitats, pràctiques i dimensions culturals que he tingut en compte a partir del teu treball de camp?

Les funcionalitats a partir del meu treball de camp van ser conèixer més a fons aquesta comunitat, formar part d’ella i des de dins, buscar que puc aportar a aquesta comunitat i les pràctiques van ser participar en l’activitat esportiva i en la participació social.

En l’activitat, hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres). He tingut en compte la dimensió col·lectivista a partir del meu treball de camp, ja que era la única que dins de la comunitat presentaven més necessitats i ajuda.

Quina problemàtica social aborda la meva proposta?

La meva proposta aborda la problemàtica social de manifestació de sentiments i intencions que té la gent amb TEA. Això també ajuda a tenir una millor fluïdesa en la conversació i que la psicòloga pugui saber o evitar situacions que poden aparèixer. Per exemple, he fet 4 tipus de targetes per abordar-los, encara que es podrien extreure més però són les principals. A continuació, en faré una breu descripció:

  • Quan una persona està enfadada durant l’activitat i se sàpiga que podria generar alguna discussió, la persona selecciona aquesta targeta en el seu mòbil i donarà a entendre a la psicòloga que es pot generar un conflicte i abans que apareixen baralles o discussions entre els membres, aquesta intentarà abordar el tema d’una altra manera o directament es canviarà de tema perquè hi hagi bona convivència.

  • Quan una persona es vegi saturada o nerviosa i necessiti abandonar l’activitat, en comptes d’aixecar-se directament o/i possiblement interferir negativament en l’activitat, aquesta utilitzarà aquesta targeta i almenys avisa als companys i no continuarà formant part de l’activitat durant una estona i quan es trobi millor s’incorporarà a l’activitat.

  • Quan una persona vulgui parlar, indicarà amb aquesta targeta que vol fer alguna aportació i així agafarà el torn de paraula. D’aquesta manera, hi haurà un cert ordre i control en la conversació.

  • Si una persona no es troba bé o no te ganes d’intervenir en la conversació, indicarà aquest que no li preguntin ni intentin fer-li partícip de la conversació.

Que s’ha tingut en compte per escollir el format?

A l’hora d’escollir el format de la meva proposta amb la comunitat i amb el públic, he tingut en compte la sostenibilitat. La meva primera idea és que fos en format paper o cartolina però al fer tantes copies i fer tant ús del paper i perjudicaria el medi ambient. Per tant, he optat per a que cada persona tingues a la galeria del seu mòbil cada targeta (ja que avui en dia, la majoria de la població disposa d’un dispositiu mòbil i sap fer-ne un cert ús) i poguessin posar-la cada vegada a la pantalla i tothom pogués veure-ho.

A més, he utilitzat emoticones que actualment són molt populars entre la població i més en les conversacions de Whatsapp. Ho veig una forma bastant divertida i que pot generar una molt bona dinàmica de grup.

Debat0el PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del…
Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de…

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del Vallès Occidental a Granollers, ja que és la seu que està més a prop d’on resideixo. Les eines utilitzades per a obtenir registres i informació han estat el calendari, l’informador clau (la meva psicòloga), intentar tenir empatia, un bloc de notes que em vaig apuntar com un diari de què va passar en dia de l’activitat i el mòbil que em va servir per estar en contacte amb la psicòloga i em va donar informació sobre com eren l’activitat “Sortides d’oci” de forma general perquè sabes en què consistiria. El calendari em va permetre organitzar bé el temps i vaig posar-me en contacte amb la psicòloga per rebre la informació el dijous 21 d’abril i vaig participar en l’activitat el dissabte 23 d’abril de 12 a 14 hores que va ser anar al IndoorWall de Granollers.

Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat, com per exemple, si encaixaria en aquesta societat, si m’acceptarien, ja que era nova i a ningú present a l’activitat el coneixia. Sento que la meva presència ha pertorbat una mica la comunitat, pel fet que entre ells es coneixien i a mi no em coneixien i, per tant, no tenien tanta confiança ni estava tan integrada en el grup com els altres. La comunitat m’ha afectat, veient que compartia bastants trets amb els participants, sobretot en la part de l’activitat on constava de comunicar-nos, però, així i tot, he acabat sentint-me una més. Les coses que m’han cridat més l’atenció és: la relació que tenien els voluntaris amb nosaltres, ja que ens ajudaven i acompanyaven, la manera en què estava organitzada l’activitat (una part d’oci i l’altre d’aprenentatge) i les eines que emprava la psicòloga en la part de conversació, ens facilitava parlar entre nosaltres i si alguna persona, no parlava, no l’obligaven sinó que quan volgués parlar, ja parlaria. No hi ha cap objecte o espai que destaqui en la comunitat. Hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres).

Els conflictes que hi poden haver són que una persona es discuteixi amb alguna altra del grup, que una persona no vulgui participar o que alguna persona es posi nerviosa i necessiti abandonar l’activitat.
He observat diferents relacions. La relació de la psicòloga amb els pacients ha estat molt bona, ha estat molt empàtica, comprensiva, practicant l’escolta activa i intentat donar fluïdesa a la comunicació entre nosaltres. Els voluntaris, en tot moment, ens han estat donant suport, ajudant i sent comprensius i atenent a les nostres necessitats.

Les problemàtiques plantejades més destacades han estat la problemàtica meva a tenir una participació més activa en l’activitat encara que he estat d’oient i anar apuntant tot el que hem fet, com ha anat… De l’observació participant he après que per a mi és una eina que hauria de practicar-la molt més per poder dur-la a terme d’una forma millor com si fos una antropòloga de veritat, ja que segurament m’han passat per alt algunes coses ideals per explorar aquest grup de persones. He après que és una eina molt valuosa si la saps utilitzar. Les entrevistes són difícils de plantejar, perquè realment l’elaboració d’una entrevista és molt complex, perquè has de trobar les preguntes clau i idònies que et puguin portar una major informació i de major interès per l’entrevistador. Les entrevistes ajuden a complementar l’observació participant.

Bibliografia:

Domènech. M. 2021. Poden els robots cuidar-nos? Material UOC.

Restrepo, Eduardo. Etnografía: alcances, técnicas y éticas. Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2018

Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes. Disponible en: http://energyanddigitalliving.com/Kopitoff, Igor.

“La biografía cultural de las cosas: La mercantilización como proceso”. En: Appadurai, A. (ed.). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Méxi-co: Grijalbo : Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1991. p. 89-122. ISBN 9700502880

Vinyets Rejón, Joan. «Cocreació : La mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi». Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 2012, Núm. 38, p. 66-75

Debat0el PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Obrir el disseny a la comunitat …
Obrir el disseny a la comunitat …

Debat1el PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

  1. Joel Blasi Palacios says:

    Bones Marta!

    El teu treball no es pot veure. A mi em va passar el mateix, tot i que el vaig importar a Folio correctament, per més que actualitzava el PDF a l’entrada no hi havia manera… Segurament es deu quedar l’error de visualització en algun tipus de “caché” o ruta, perquè fins que no el vaig tornar a importar a Folio (o fins i tot exportar del software d’edició, ara no ho recordo), no vaig aconseguir que es visualitzés correctament.

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per famílies amb un…
Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per…

Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per famílies amb un o més membres dins l’espectre de l’autisme, que treballa dia a dia per aconseguir la plena inclusió, la igualtat d’oportunitats i millorar l’autonomia tot empoderant el col·lectiu de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista i Asperger, repercutint així en el benefici del conjunt de la societat.

He escollit aquesta associació perquè al 2017 vaig estar diagnosticada  de Síndrome d’Asperger i em van aconsellar d’anar a l’associació ja que són psicòlegs especialistes en aquesta condició i ja fa més d’un any que sóc sòcia de l’associació. Actualment, només acudeixo per teràpia psicologia però crec que és una bona oportunitat per informar-me més del que es fa dins de l’associació (tallers, activitats..), a part, també, tindria la oportunitat de conèixer més sobre persones amb la mateixa condició que jo. Veig més facilitat a l’hora de fer el treball de camp centrar-lo en aquesta associació ja que em coneixen i si saben que és una activitat pel Grau, no em posaran cap inconvenient.

Encara que no he participat en altres activitats (ja que no les necessito i per accedir-hi haig de pagar), tinc coneixement de les activitats que programen de caire social i per reforçar les habilitats socials. Puc treure profit d’aquest treball de camp ja que pot ser que em pugui arribar a interessar alguna activitat que ofereixen i pot ser més endavant, plantejar-me participar-hi. La informació extreta pot ser útil ja que puc conèixer més a fons com es treballa dins de l’associació i en que es busca més emfatitzar.

Activitats organitzades per l’associació

Font: https://asperger.cat/

 

Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 1. L´antropologia en el Disseny

Publicat per

PAC 1. L´antropologia en el Disseny

Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre   Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo…
Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre   Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar…

Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre

 

Nokia_5110_antropologia

Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo

Vinculació amb l´objecte, funcionalitat i característiques

Hi ha objectes que els utilitzem amb contades ocasions, que passen desapercebuts i que no els hi donem importancia o simplement, no la tenen. Hi ha d´altres que són necessaris com per exemple, les claus per obrir casa, la roba per vestir-nos, unes ulleres per veure millor…

D´altra banda, tenim els objectes que pel seu ús i evolució, tenen la capacitat de crear-nos noves necessitats, de generar-nos dependència i de fins i tot, canviar-nos l´estil de vida y de relacionar-nos. Doncs bé, aquest és el cas dels telèfons mòbils (actualment, smartphones).

El nokia 5110 va ser el primer telèfon que vaig tindre. Recordo perfectament el meu 14 aniverssari allà pel 1998, quan el meu pare (després d´insistir-li fins la sacietat ) em va regalar aquest artefacte que encara conservo amb nostàlgia; amb un disseny groixut, amb pantalla en blanc i negre de 48 X 48 pixels i amb la tradicional antena. Aquell dia, no sabia que des de llavors, el telèfon mòbil seria un objecte que m´acompanyaria durant la resta de la meva vida.

Al fer una retrospecció i tornar a aquell moment d´us d´aquest objecte tant massificat actualment, recordo que era un objecte que estava convertint-se (finals dècada 90s) en un producte de consum accessible per tothom. De tant en tant, comento amb els amics les “flipades” que ens pegavem amb 14 anys, quan jugavem al mític joc de la serp (l´snake), al cridar a algú gràcies a la teva avia que t´havia donat 1000 pesetes per carregar la tarjeta de prepagament del mòbil, a l´enviar un sms a un amic o amiga… tot allò que ara ens sembla del “tercer món” abans era tecnologia punta que ens emocionava.

 

joc snake nokia

Joc Snake incorporat al Nokia 5110. Imatge descarregada del diari As: https://as.com/meristation/2019/04/01/betech/1554142503_194543.html

Evolució de l´objecte

Els primers telèfons mòbils eren grans, amb formes molt rectes i amb pocs detalls en l’ acabament, fruit dels materials utilitzats i de la tecnologia que integraven.

És curiós, com en el pas del temps, el telèfon mòbil ha anat esdevenint diferents situacions interessants de comentar; vam veure objectes grans al principi, objectes petits i lleugers durant un temps, i ara, novament, els telèfons mòbils són més bé grans, per poder aprofitar els recursos tecnològics i l´experiència d´usuari en l´entorn multimèdia.

Des de meitat de la dècada dels 90s fins els primers anys del 2000, els fabricants buscaven dissenys compactes, alguns amb format plegable per ser el més petit possible, sempre buscant ser lleugers i maniobrables Certament, va hi haure una etapa on els dissenys dels telèfons mòbils eren vanguardistes i sorprenentment peculiars; amb diferents formes, tamanys i alguns amb carcasses intercanviables.

telefons mobils vanguardistes

Telèfons mòbils (smartphones) vanguardistes. Imatges descarregades de Xataka Móvil: https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

 

A mesura que la tecnologia ha anat avançant, el telèfon mòbil s’ ha convertit en una espècie de “navalla Suïssa” a l’ integrar multitut d’ opcions per l’ usuari (càmera de fotos, reproductor de música/multimèdia, correu electrònic, internet, GPS, aplicacions de tot tipus…), cosa que ha provocat què, cada cop, la pantalla sigui la gran protagonista en el disseny dels dispositius; podríem dir, que s´ha fet una fusió entre ordinador portàtil i telèfon mòbil. Aquí deixo una petita reflexió: 

És sorprenent, veure com a dia d’ avui, la gran majoria dels usuaris de telèfon mòbil (smartphone) utilitzen el dispositiu més com un objecte per consumir informació i interactuar amb altra gent via missatges de text o amb audios/video trucades gràcies a la connexió a internet que com un objecte per fer trucades telefòniques.

Anàlisi cultural

Per fer un breu análisi cultural en l´ús o adquisició de telèfons mòbils a l´actualitat, podríem dir que en el pla de la cultura humanista, la popular, hi ha telèfons mòbils que s´associen a l´estatus social, és el cas dels Iphones; si tens un Iphone (Apple) la gent t´etiqueta com a elitista, persona amb diners; s´associa a objecte de valor.

Des del pla de la cultura col·lectiva (Ethnos), hi ha entramats culturals afins a models concrets. Tal i com hem dit abans, Apple amb el seu Iphone té consumidors fidels que persegueixen els seus dissenys tant dels dispositius com de l´experiència d´usuari del seu sistema operatiu (IOS vs Android). D´altra banda, hi ha altres entramats col·lectius amb altres necessitas, com per exemple la de la gent més gran, que busca dissenys més austers, fàcils d´utilitzar i sense massa funcionalitats,  ja què molts d´ells no s´han acabat d´adaptar a les noves tecnologies.

En termes generals, i per no centrar-nos en marques o models concrets, podem dir que el telèfon mòbil es va crear per fer i rebre trucades des de qualsevol lloc i en el pas del temps, s´ha incorporat una càmera, connexió a internet, GPS, aplicacions (com hem dit abans)… i des de fa un temps, l´smartphone s´ha convertit en l´objecte tecnològic més utilitzat per la societat… i això, com diria el Dr. Josep Martí, això és cultura.

 

Opcions apps mobils

Opcions d´un smartphone. Imatge descarregada de Gizlogic: https://www.gizlogic.com/5-objetos-sustituido-movil/

 

Relació entre disseny i antropologia en els telèfons mòbils

El disseny sol associar-se amb bellesa, creativitat, estètica, atracció, puresa… per part dels consumidors; no obstant, quan parlem de funcionalitat o d´usabilitat del disseny, apareix l´antropologia, el coneixement i l´observació de les conductes, cultura o necessitats dels consumidors per donar un sentit total al disseny dels productes.

etnografía és una rama de l´antropologia, un mètode d´estudi o d´investigació directa que té com objectiu observar y registrar las pràctiques culturals i els comportaments socials, decisions i accions dels diferents grups humans, és a dir, la seva identitat i l´estil de vida.

L´etnografia ha estat determinant per prendre decisions als departaments de disseny i experiencia d´usuari dels grans fabricants de telèfons mòbils per crear productes que tinguin encaix al mercat i siguin objecte de desig. De fet, l´antropòloga Lucy Suchman allà pels finals dels 80s, va acunyar el concepte d´Acció Situada per fer referència a l´observació que es fa del consumidor, abans, durant i després de l´ús d´un producte.

Però, cóm arribem a l´equilibri entre disseny (creativitat i bellesa) i antropologia (conductes i cultura dels consumidors) per crear productes innovadors i/o propostes noves?

Doncs bé, l´antropòloga Cristine Wasson, en l´empresa de consultoria E´Lab, va descriure la Teoria del Llaç com una combinació del procés inductiu i el procés deductiu, és a dir, utilitzat l´observació etnogràfica (procés inductiu), on els fabricants poden detectar o preveure millores en el disseny o funcionalitats dels productes per a que els dissenyadors puguin donar una millor solució en els nous dissenys de productes (procés deductiu).

Teoria del llaç

Mapa conceptual de la Teoria del Llaç

 

Moltes gràcies per la vostra lectura, espero que us hagi sigut interessant.

Fins la propera!

Salutacions.

 

 

Bibliografia

 

Qué entenem per cultura? | Dr Josep Martí

Artefacts of things | Daniel Miller

La Antropología del diseño y el melocotón jugoso | Laia Ruiz Mingote https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Estracte del llibre “Antropología de la empresa” Editorial Bellaterra

https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teléfono_móvil

Antropología y experiencia de usuario (UX)

El Smartphone: ¿la heroína del S.XXI?

 

 

 

 

Debat2el PAC 1. L´antropologia en el Disseny

  1. Cristina de la Osa Bañales says:

    Bona tarda Àngel,

    Sempre que veig articles i comentaris de gent explicant com eren els seus primers telèfons mòbils allà per la dècada dels 90 em criden molt l’atenció, ja que a l’haver nascut l’any 2000 el primer mòbil que vaig tenir als 11 anys ja era un smartphone, concretament una Blackberry. La gent de la meva generació pràcticament mai hem vist el mòbil com una eina per trucar sinó un aparell que ens permet una comunicació immediata a través de missatges il·limitats, però alhora ofereix un munt de possibilitats d’oci, laborals, sistemes d’ajuda com el GPS, etc. Ens costa imaginar-nos una realitat on les trucades, els SMS, i un joc simple eren el Sant Greal.

    A més dels usos que has esmentat que tenen els telèfons m’agradaria aprofundir una mica en les funcions de pagament que ofereix. Portar diners en efectiu té els dies comptats, especialment en les societats més evolucionades on el futur ja es pròxim. El fet que puguis tenir en un petit dispositiu accés als comptes, transferències de diners ràpides i sense interessos (Bizum), pagar sense haver de treure diners o la targeta, etc. comportarà a la supressió total o en gran manera d’elements físics com les targetes o els diners en efectiu.

    Un cas que demostra aquesta realitat és el fet que durant els darrers a la Xina, el govern està repartint telèfons mòbils entre els rodamons perquè havia disminuït en gran manera les almoines que rebien, pel fet que la gent ja no portava diners en efectiu. Gràcies a un codi QR que tenen imprès la gent pot per donatius escanejant-lo de forma ràpida i senzilla.

    Un altre exemple és l’aposta d’Apple pel seu sistema Apple Card, que en l’actualitat únicament està en funcionament als Estats Units, però que s’expandirà a la resta del món en els pròxims anys. Consisteix en una targeta de crèdit (virtual i física) de la mateixa Apple, és a dir, sense bancs que intervinguin pel mig. A través d’una aplicació et permet un control total dels comptes amb una plataforma intuïtiva que promou la fàcil comprensió dels continguts d’aquesta, informa de transaccions en temps real, etc.

    Aquests són uns simples exemples que demostren aquesta futura realitat on serem capaços de controlar gairebé tots els aspectes de la nostra vida a través del telèfon mòbil i de com les funcions que atribuïm als telèfons mòbils actuals estan molt lluny de representar el que arribarem a tenir en un futur.

    Adjunto links d’articles que parlen sobre els exemples esmentats:

    Smartphones xina: https://www.elmundo.es/internacional/2019/12/28/5e07823bfdddff81678b4608.html

    AppleCard:https://www.apple.com/apple-card/

  2. Àngel Castellanos Llopis says:

    Hola Cristina, moltes gràcies per les teues aportacions i per enriquir aquest fil de debat.

    Com bé comentes, els natius digitals com tú, no heu vist mai el telèfon mòbil com a tal (un aparell per realitzar trucades i enviar sms) sino que l´heu viscut com un dispositiu multifuncional capaç d´oferir-vos infinitat de possibilitats.

    Respecte el que comentes dels pagaments des del mòbil vía LTE i altres tecnologies inalàmbriques, tens tota la raó, el pagament digital des del mòbil, smartwatch… acabarà sustituint per complet els pagaments amb diners físics. Com comentes, des de Bizum a grans companyies com Apple, Facebook i algunes operadores de telecomunicacions estan sumant-se al tren d´operar amb monedes virtuals.

    Certament, l´evolució i les funcionalitats que ha adquirit aquest objecte donaria per escriure una enciclopèdia i m´he deixat moltes coses per mencionar per no extendre l´article més enllà de les 1000 i poques paraules, com per exemple:

    ¿On està Nokia (comprada per Microsoft), Ericsson (creadors de la tecnologia Bluetooth, i comprada per Sony), Motorolla (comprada per Google primer i recomprada per Lenovo) o Blackberry (integrador de teclats físics qwerty en tots els seus dispositius)?

    ¿Què és dels sistemes operatius per mòbil Symbian, Windows Mobile o Blackberry OS?

    Doncs bé, les primeres companyies de creació d´smartphones mencionades, utilitzaven sistemes operatius tancats, propis i, no es van saber adaptar als canvis provocats per l´entrada d´internet i les possibilitats que oferia el tindre un sistema operatiu amb codi obert per desenvolupadors d´aplicacions informàtiques (IOS i Android) que milloren i creen noves plataformes, eines…

    Parlem de les dades? del Big Data? D´on es generen la majoria de les dades que corren per la red?

    Doncs bé, des d´on fas les teves compres? des d´on publiques en Facebook, Instagram, Twitter?…

    Tot, absolutament tot el que es desenvolupa a dia d´avui, es fa pensant en l´adaptabilitat (responsive) del disseny als dispositius mòbils, a que l´experiència d´usuari sigui el més clara, fàcil possible; quan menys clicks millor.

    Aquí deixo un link de la consultora Deloitte sobre el consum de l´smartphone a Espanya:

    https://www2.deloitte.com/es/es/pages/technology-media-and-telecommunications/articles/consumo-movil-espana.html

    En definitiva, ens agrade o no, ens genere dependència, ansietat i/o estrés l´excés d´ús d´aquest producte; el telèfon mòvil (smartphone) s´ha convertit en una càmera, ràdio, una oficina virtual, en un centre comercial, en un motor de búsqueda (periòdics, diccionaris, traductors, llibres, informació en general), en un reproductor multimèdia (Spotify, Youtube…), en un GPS, en un mètode de pagament, en un lloc per trobar parella o buscar amics, en un altaveu mediàtic i, en un sense fi de possibilitats, sempre a temps real i amb un click al palmell de la mà.

    S´acosta el Metavers, quin paper jugaran els smartphones?  ;)

     

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

Vinculació amb l’objecte L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser una lectura obligatòria…
Vinculació amb l’objecte L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser…
Vinculació amb l’objecte

L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser una lectura obligatòria de l’assignatura de Català en un dels cursos de l’Educació Secundària Obligatòria. Per a mi va ser un llibre molt especial, no per la temàtica, sinó perquè és l’únic llibre de lectura que he llegit per mi mateixa ja que no m’agrada gens llegar. En canvi, aquest llibre em va enganxar. Els valors que em va transmetre aquest llibre van ser paciència, disciplina, perseverança, aprenentatge i superació ja que em va demostrar aquest llibre que amb esforç i temps vaig poder llegir-lo. Porto també records molt bons ja que a classe recordo que ens feien un examen cada uns quants capítols i tots aquests exàmens del llibre els vaig aprovar. Em va emocionar molt poder haver llegit aquest llibre ja que va ser tota una fita aconseguida.

Necessitats socials, pràctiques socials, característiques funcionals i funcions simbòliques

El llibre respon a la necessitat social didàctica, d’entreteniment, d’expansió del coneixement i de conservació d’aquest.

Les pràctiques socials amb que es relaciona el llibre són: clubs de lectura, lectura individual, lectura amb motiu religiós (cants impresos durant una missa), en centres educatius (per adquirir coneixement en un aula) …

Les característiques funcionals d’un llibre poden ser: la recerca del reconeixement social, el prestigi, el símbol de poder adquisitiu, el símbol d’una classe, l’adoctrinament de la població, el coneixement, el patriotisme, el poder, adhesió a alguns moviments, difusió d’idees, entreteniment, didàctica….

Les funcions simbòliques dels llibres poden ser molt diferents de les seves característiques funcionals, d’estètica i usabilitat del producte. En el nazisme, es van retirar de les biblioteques publiques i privades de tota Alemanya els llibres considerats de no ser alemanys, degut al suprematisme alemany. El llibre tenia una funció d’adoctrinament. Londres va sofrir bombardejos acabant amb algunes biblioteques per part del exercit alemany. La destrucció del llibre representava una pèrdua de poder de coneixement. En la Inquisició a Europa es van destruir molts llibres per tal de no transmetre diferents teologies.

En la Guerra Civil Espanyola, la cremada de llibres es va convertir en un acte de patriotisme. Es van cremar molts llibres de llengua catalana com a símbol de purificació i adhesió al moviment nacional.

Una mica d’història

Les funcions dels llibres han canviat molt en diferents contextos culturals o èpoques històriques. En la Baixa Edat Mitjana la activitat cultural va passar a mans de la catedral i la universitat, pel que els llibres van convertir-se en un instrument de treball i consulta. En el segle XVI a Europa amb la Reforma i la Contrareforma es feia servir el llibre com a medi de difusió de idees. En el segle XVII només podien accedir classes socials amb més poder adquisitiu ja que els impostos dels llibres eren més alts i es va disminuir el seu comerç, apareixent un mercat negre de llibres. El segle XVIII hi havia més interès per la ciència i el coneixement, presents en els llibres. Al segle XIX va sorgir la societat industrial, l’expansió demogràfica i de l’educació obligatòria, en molts països europeus, va fer incrementar el nombre de lectors i persones alfabetitzats, tenint una funció didàctica i d’entreteniment. Al segle XX el llibre deixa de tenir el seu format tradicional causant grans canvis en els hàbits de lectura.

Relació entre el disseny i l’antropologia

La relació entre disseny i antropologia pot ser per entendre les necessitats dels usuaris potencials i el seu context, processar i expressar factors socials i culturals, resoldre casos a través de la ideació, representació, modelització i optimització i poder indagar en el món perceptiu de les persones per generar situació de comunicació.

Referències bibliogràfiques

Martí, P. [Pol]. (2022). Que entenem per cultura [recurso de aprendizaje]. Recuperado de Entidad. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/

Miller, D. [Daniel]. (2002). Artefacts and the meaning of things

Miller, D. [Daniel]. Companion enciclopedia of anthropology (pp. 396-419). Routledge.

Ángel Díaz de Rada (2010). Capitol 1-3. Cultura, antropología y otras tonterías (Editorial Trotta)[Llibre].

Laia Ruiz (09/10/2018). La antropologia del diseño y el melocotón jugoso [Article].
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Comunidad Baratz. (15 de abril de 2021) El libro a través del tiempo: desde la Antigüedad hasta la actualidad [entrada de blog]. Comunidad Baratz: Noticias y Actualidad del sector de la información: https://www.comunidadbaratz.com/blog/el-libro-a-traves-del-tiempo-desde-la-antiguedad-hasta-la-actualidad/

El documentalista Enredado (11 de marzo de 2005) Sobre la destrucción de los libros en la Historia [entrada de blog].  El documentalista Enredado: Infonomía, Análisis y Nuevas Tecnologías:

https://www.documentalistaenredado.net/149/sobre-la-destruccin-de-los-libros-en-la-historia/

Universo Escrito (11 de octubre de 2019) Quema de libros durante la Guerra Civil Española y la dictadura [entrada de blog]. Universo Escrito: Blog de edición de libros, bibliotecas, archivos y literatura científica.

https://universoescrito.com/quema-de-libros-durante-la-guerra-civil-espanola-y-la-dictadura/

Debat1el PAC 1: L’antropologia en el disseny

  1. Ricard Solé I Xanxo says:

    Certament, els llibres han d’agradar; si no, si es fa obligat, com a tot (per exemple el menjar), pot ser traumàtic i, per tant, des d’odiar un llibre en concret, a detestar l’hàbit de llegir.

    En el meu cas particular, i encenc, que en més d’un l’hi passarà el mateix, no soc un lector de mena, però vaig descobrir, aquest plaer, gràcies a lectures del meu gust, sense obligació, podent cremar una lectura en una setmaneta. També comentar, que hi ha llibres que marquen de manera, que tot i no ser lectures de culte, o bé les indicades per l’edat actual, les emmagatzemem amb un afecte especial.