Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Publicat per

PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines…
Quin ha estat el procediment o procés que vas dur a terme per elaborar el meu objecte i quines consideracions vas tenir en compte?

Per fer elaborar aquest objecte, he seguit la del procés de J. C. Jones. A continuació, explicaré el procés seguit de forma simplificada i fàcil d’entendre.

Quines han estat les funcionalitats, pràctiques i dimensions culturals que he tingut en compte a partir del teu treball de camp?

Les funcionalitats a partir del meu treball de camp van ser conèixer més a fons aquesta comunitat, formar part d’ella i des de dins, buscar que puc aportar a aquesta comunitat i les pràctiques van ser participar en l’activitat esportiva i en la participació social.

En l’activitat, hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres). He tingut en compte la dimensió col·lectivista a partir del meu treball de camp, ja que era la única que dins de la comunitat presentaven més necessitats i ajuda.

Quina problemàtica social aborda la meva proposta?

La meva proposta aborda la problemàtica social de manifestació de sentiments i intencions que té la gent amb TEA. Això també ajuda a tenir una millor fluïdesa en la conversació i que la psicòloga pugui saber o evitar situacions que poden aparèixer. Per exemple, he fet 4 tipus de targetes per abordar-los, encara que es podrien extreure més però són les principals. A continuació, en faré una breu descripció:

  • Quan una persona està enfadada durant l’activitat i se sàpiga que podria generar alguna discussió, la persona selecciona aquesta targeta en el seu mòbil i donarà a entendre a la psicòloga que es pot generar un conflicte i abans que apareixen baralles o discussions entre els membres, aquesta intentarà abordar el tema d’una altra manera o directament es canviarà de tema perquè hi hagi bona convivència.

  • Quan una persona es vegi saturada o nerviosa i necessiti abandonar l’activitat, en comptes d’aixecar-se directament o/i possiblement interferir negativament en l’activitat, aquesta utilitzarà aquesta targeta i almenys avisa als companys i no continuarà formant part de l’activitat durant una estona i quan es trobi millor s’incorporarà a l’activitat.

  • Quan una persona vulgui parlar, indicarà amb aquesta targeta que vol fer alguna aportació i així agafarà el torn de paraula. D’aquesta manera, hi haurà un cert ordre i control en la conversació.

  • Si una persona no es troba bé o no te ganes d’intervenir en la conversació, indicarà aquest que no li preguntin ni intentin fer-li partícip de la conversació.

Que s’ha tingut en compte per escollir el format?

A l’hora d’escollir el format de la meva proposta amb la comunitat i amb el públic, he tingut en compte la sostenibilitat. La meva primera idea és que fos en format paper o cartolina però al fer tantes copies i fer tant ús del paper i perjudicaria el medi ambient. Per tant, he optat per a que cada persona tingues a la galeria del seu mòbil cada targeta (ja que avui en dia, la majoria de la població disposa d’un dispositiu mòbil i sap fer-ne un cert ús) i poguessin posar-la cada vegada a la pantalla i tothom pogués veure-ho.

A més, he utilitzat emoticones que actualment són molt populars entre la població i més en les conversacions de Whatsapp. Ho veig una forma bastant divertida i que pot generar una molt bona dinàmica de grup.

Debat0el PAC4: COMPARTIR EL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Publicat per

PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del…
Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de…

Vaig establir contacte amb la comunitat a través de la meva psicòloga de l’Associació d’Asperger de Catalunya, concretament de la seu del Vallès Occidental a Granollers, ja que és la seu que està més a prop d’on resideixo. Les eines utilitzades per a obtenir registres i informació han estat el calendari, l’informador clau (la meva psicòloga), intentar tenir empatia, un bloc de notes que em vaig apuntar com un diari de què va passar en dia de l’activitat i el mòbil que em va servir per estar en contacte amb la psicòloga i em va donar informació sobre com eren l’activitat “Sortides d’oci” de forma general perquè sabes en què consistiria. El calendari em va permetre organitzar bé el temps i vaig posar-me en contacte amb la psicòloga per rebre la informació el dijous 21 d’abril i vaig participar en l’activitat el dissabte 23 d’abril de 12 a 14 hores que va ser anar al IndoorWall de Granollers.

Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat, com per exemple, si encaixaria en aquesta societat, si m’acceptarien, ja que era nova i a ningú present a l’activitat el coneixia. Sento que la meva presència ha pertorbat una mica la comunitat, pel fet que entre ells es coneixien i a mi no em coneixien i, per tant, no tenien tanta confiança ni estava tan integrada en el grup com els altres. La comunitat m’ha afectat, veient que compartia bastants trets amb els participants, sobretot en la part de l’activitat on constava de comunicar-nos, però, així i tot, he acabat sentint-me una més. Les coses que m’han cridat més l’atenció és: la relació que tenien els voluntaris amb nosaltres, ja que ens ajudaven i acompanyaven, la manera en què estava organitzada l’activitat (una part d’oci i l’altre d’aprenentatge) i les eines que emprava la psicòloga en la part de conversació, ens facilitava parlar entre nosaltres i si alguna persona, no parlava, no l’obligaven sinó que quan volgués parlar, ja parlaria. No hi ha cap objecte o espai que destaqui en la comunitat. Hi havia dues dimensions culturals molt presents: individualista (en la part d’oci no érem tant un grup, podíem anar al rocòdrom cadascú al seu aire), en canvi, col·lectivista (en la part de comunicació, eren un grup i havíem de conversar un amb els altres).

Els conflictes que hi poden haver són que una persona es discuteixi amb alguna altra del grup, que una persona no vulgui participar o que alguna persona es posi nerviosa i necessiti abandonar l’activitat.
He observat diferents relacions. La relació de la psicòloga amb els pacients ha estat molt bona, ha estat molt empàtica, comprensiva, practicant l’escolta activa i intentat donar fluïdesa a la comunicació entre nosaltres. Els voluntaris, en tot moment, ens han estat donant suport, ajudant i sent comprensius i atenent a les nostres necessitats.

Les problemàtiques plantejades més destacades han estat la problemàtica meva a tenir una participació més activa en l’activitat encara que he estat d’oient i anar apuntant tot el que hem fet, com ha anat… De l’observació participant he après que per a mi és una eina que hauria de practicar-la molt més per poder dur-la a terme d’una forma millor com si fos una antropòloga de veritat, ja que segurament m’han passat per alt algunes coses ideals per explorar aquest grup de persones. He après que és una eina molt valuosa si la saps utilitzar. Les entrevistes són difícils de plantejar, perquè realment l’elaboració d’una entrevista és molt complex, perquè has de trobar les preguntes clau i idònies que et puguin portar una major informació i de major interès per l’entrevistador. Les entrevistes ajuden a complementar l’observació participant.

Bibliografia:

Domènech. M. 2021. Poden els robots cuidar-nos? Material UOC.

Restrepo, Eduardo. Etnografía: alcances, técnicas y éticas. Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2018

Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes. Disponible en: http://energyanddigitalliving.com/Kopitoff, Igor.

“La biografía cultural de las cosas: La mercantilización como proceso”. En: Appadurai, A. (ed.). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Méxi-co: Grijalbo : Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 1991. p. 89-122. ISBN 9700502880

Vinyets Rejón, Joan. «Cocreació : La mirada antropològica: una palanca d’innovació. Antecedents i experiències en la seva praxi». Revista d’etnologia de Catalunya, [en línia], 2012, Núm. 38, p. 66-75

Debat0el PAC 3: ETNOGRAFIA PEL DISSENY

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Publicat per

PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

Obrir el disseny a la comunitat …
Obrir el disseny a la comunitat …

Debat1el PAC 2.2. Compondre el Kit de Camp

  1. Joel Blasi Palacios says:

    Bones Marta!

    El teu treball no es pot veure. A mi em va passar el mateix, tot i que el vaig importar a Folio correctament, per més que actualitzava el PDF a l’entrada no hi havia manera… Segurament es deu quedar l’error de visualització en algun tipus de “caché” o ruta, perquè fins que no el vaig tornar a importar a Folio (o fins i tot exportar del software d’edició, ara no ho recordo), no vaig aconseguir que es visualitzés correctament.

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per famílies amb un…
Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per…

Per aquesta activitat, he escollit l’Associació Asperger de Catalunya. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre formada per famílies amb un o més membres dins l’espectre de l’autisme, que treballa dia a dia per aconseguir la plena inclusió, la igualtat d’oportunitats i millorar l’autonomia tot empoderant el col·lectiu de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista i Asperger, repercutint així en el benefici del conjunt de la societat.

He escollit aquesta associació perquè al 2017 vaig estar diagnosticada  de Síndrome d’Asperger i em van aconsellar d’anar a l’associació ja que són psicòlegs especialistes en aquesta condició i ja fa més d’un any que sóc sòcia de l’associació. Actualment, només acudeixo per teràpia psicologia però crec que és una bona oportunitat per informar-me més del que es fa dins de l’associació (tallers, activitats..), a part, també, tindria la oportunitat de conèixer més sobre persones amb la mateixa condició que jo. Veig més facilitat a l’hora de fer el treball de camp centrar-lo en aquesta associació ja que em coneixen i si saben que és una activitat pel Grau, no em posaran cap inconvenient.

Encara que no he participat en altres activitats (ja que no les necessito i per accedir-hi haig de pagar), tinc coneixement de les activitats que programen de caire social i per reforçar les habilitats socials. Puc treure profit d’aquest treball de camp ja que pot ser que em pugui arribar a interessar alguna activitat que ofereixen i pot ser més endavant, plantejar-me participar-hi. La informació extreta pot ser útil ja que puc conèixer més a fons com es treballa dins de l’associació i en que es busca més emfatitzar.

Activitats organitzades per l’associació

Font: https://asperger.cat/

 

Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat

No hi ha comentaris.