A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record.

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en detalls.

Us avanço el dilema que he viscut, en tria un disseny i com aquests, en materialitzar-los m’han tingut capficat, en debatrem la forma, i com el sentiment d’aquest esport, es veuria reflectit en ell, no només busco ajudar i fer més amenes les feines, que realitza aquest col·lectiu, sinó que aquest disseny, ha de compartir els sentiments, perquè, en l’ús, no es torni feixuc per a ells, sinó que sigui part d’ells i que es puguin trobar realitzats.

M’he trobat en un món d’un argot totalment desconegut per a mi, paraules com: touch, melé, maul, línia de 20-30-40, cop de càstig, corbata… Això m’ha fet veure més enllà. Per a concloure un disseny, primer m’he hagut d’aprendre la normativa, i així, poder entendre el joc i, per tant, el paper que hi representen.

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al col·lectiu, sense influir en aquest i entendre les necessitats que puc oferir, envers les complicacions del seu dia a dia. Tenint en compte els valors i les emocions, que els desperta la seva quotidianitat. Per a començar, crec necessari comprendre el Rugby, puix que crec que és el pilar que els sustenta i poder entendre molt millor la comunitat. Un cop entès, discernir d’aquest, per a poder analitzar correctament el col·lectiu i les seves funcions, sense caure en el joc, al qual en formen part.

Per aquest motiu, estudiaré l’etnografia (ciència social) del col·lectiu, mètode original d’investigació antropològic. Es tracta d’analitzar: la cultura i societat que s’hi engloba, la seva quotidianitat, les relacions humanes i el seu entorn, sense influir de cap forma i tenint en compte, que tota característica, pot semblar-me més o menys apareguda a la meva pròpia concepció, però he de respectar, concloent, com a objectiu, un disseny de, i per aquest col·lectiu; Respectant valors i sentiments, que han d’anar “a un” amb aquest col·lectiu.
Per aconseguir-ho, la meva idea, és participar de les interaccions habituals; Analitzant imparcialment, per a poder entendre, la realitat que els envolta.

	El meu KIT de camp, busca poder llistar les necessitats reals que interactuïn amb la quotidianitat del col·lectiu, sense variar en cap mesura, aquest. Per això, treballaré amb les següents eines:
	DIARI DE CAMP: Extreure, metòdicament, tot el que passa durant l’estudi i més endavant, poder usar aquests apunts, per desenvolupar el bloc de notes.
	BLOC DE NOTES: Llistar totes les idees, que ens portin a dissenys, que actuïn per a resoldre problemes quotidians, així com, apuntar les inquietuds i adversitats que es detectin, tant en el dia a dia, com a les entrevistes obertes.
	BOLÍGRAF I SUBRALLADORS: Balancejar el llistat anterior, per tal d’identificar i posicionar els dissenys (de més a menys necessaris).
	BOTÓ DE REINICI: Com que tinc la sort de tindre (el germà), a mà, part del col·lectiu, faré ús d’ell, per a poder guiar-me i ajudar-me, en el cas de derivar-me i no aconseguir un disseny òptim per als àrbitres, Marcant-me, en tot moment, si és necessari, tornar a iniciar el camí, per tal de no perdre’s.
	EQUIP DE CAMUFLATGE: Vestir amb indumentàries típiques de l’esport, sent part de l’afició, però, tenint en compte la parcialitat i la necessitat de poder fluir entre equips, usant equipacions, que no determinin cap dels equips que juguen.
	OBSERVACIÓ: Poder analitzar la quotidianitat, de les accions diàries, per a poder extreure les aparents dificultats en què es troben.
	MIRADA INNOCENT: En tot moment, analitzar l’entorn des del desconeixement, la descoberta, no caient en prejudicis, ni concloent precipitadament.
	TELÈFON MÒBIL: Enregistrar imatges i vídeos per a consultar i repassar, extraient tot el suc i podent, no passar per alt cap contingut.

Treballaré des de diferents àmbits usant les anteriors eines:

– ESTUDI DIRECTE DE PERSONES O GRUPS: Des de visualitzar partits i les accions que duen a terme, passant per l’anàlisi de reunions.
– ENTREVISTES ETNOGRÀFIQUES: Converses individuals a àrbitres, en les quals, de forma natural, poder observar, les dificultats del dia a dia i entendre, obertament, la quotidianitat d’aquests.
– OBSERVACIÓ PARTICIPANT: Introdur-se, com a aficionat, a les grades, on accedir a la visualització de les accions, per part de l’àrbitre, en un partit, així com, enriquir les idees, amb sentiments i valors, que sorgeixen d’aquest esport i el que esdevé, envers l’àrbitre.
– ENTORNS: Bàsicament, em guiaré per 3 entorns, camps d’herba, camps de terra i la ciutat, on es reuneixen tots els arbitres, un dia per setmana per a fer reunió.

Totes aquestes eines i àmbits, em portaran a poder determinar els possibles dissenys, extrets de les informacions resultants d’aquesta recerca, això em permetrà poder desenvolupar solucions, que no afectin en l’etnografia d’aquest col·lectiu.

Més informació:

https://www.world.rugby/

He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi.

He arribat a aquesta conclusió arran de ser una comunitat, en la que hi puc accedir amb certa facilitat (perquè el meu germà en forma part) però alhora per a ser totalment desconeguda per a mi, no soc ni n’he estat part, ni com a jugador, ni com aficionat a aquest esport i ni molt menys formo o he format part d’aquest col·lectiu.

Pel que em suposa un repte i crec que s’assimila al que em trobaré en relacions professionals. Això em permetrà fer un estudi etnogràfic real, en un camp que desconec, podent treballar amb les necessitats reals del col·lectiu, sense caure en perjudicis o altres formes d’aconseguir solucions, des del coneixement personal, investigar i descobrir les rutines i els sentiments que afloren i tot sense influir de cap manera.

D’antuvi analitzaré l’esport, en el qual ells en formen part indispensable, per a poder desenvolupar el joc , l’àrbitre ha d’assegurar-se que es compta amb els objectes: una pilota ovalada (característica aquest joc), un camp (de terra o d’herba) amb les seves línies de marca corresponents i per cada equip, una zona de marca, creada per 3, pals en forma de H. Comprovar que en persones, cada equip ha d’estar format: per mínim 11 jugadors, sense recanvis i cada equip pot presentar un màxim de 23 jugadors, amb recanvis i l’equip tècnic (2 liniers i ells com a àrbitre). En aquest joc des de la meva pròpia realitat puc observar un respecte total entre jugadors i àrbitre, es tenen per exemple d’adreçar a l’àrbitre, com a “senyor”, després trobem, que en físic, han de córrer rere la pilota sense mantenir unes posicions en el camp, fet que fa que tinguin un bon nivell atlètic en resistència i velocitat, però no realitzen accions de contacte com els jugadors, i a nivell intel·lectual, realitzen cursets periòdics, per a millorar els seus coneixements.

El match es forma de 2 parts. Al final de l’encontre els jugadors d’ambdós equips, àrbitre i liniers, confraternitzen junts en el “tercer temps”, en el que beuen i mengen junts per invitació de l’equip local, crec que això fa que el partit es quedi al camp. Gràcies a aquesta pràctica, el respecte i amistat esdevé possible entre equips i àrbitre.

Una pràctica habitual, són els càntics, crits de guerra i a vegades haques. Això junt amb el contacte físic fa que aparentment es pugui considerar un esport molt primitiu, però que ben segur quan el coneixes, pots veure que es tracta d’un prejudici totalment erroni.

Més informació: https://rugby.cat/arbitres/