Publicat per 
Debat0el Compartir el disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Ricard Solé I Xanxo
Publicat per
Debat0el PAC3 Etnografia pel disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per
Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bones Ricard,
Després de llegir-me el teu escrit he de dir-te que m’ha emocionat el vincle que disposes amb aquest objecte. Amb les teves línies m’has regalat un viatge en el temps, transportant-me a moments passats, gràcies!
Llegir-te m’ha servir per recordar-me i contextualitzar encara més el simbolisme que te aquest objecte i que malauradament, com molt be dius, amb el pas del temps ha caigut en desús.
Amb el teu permís, i sense ànim d’ofendre, si que m’agradaria afegir-te una utilitat addicional a la espardenya de 7 betes, ja que la he viscuda en la pròpia pell… concretament l’ús que en feia la meua mare, et pots imaginar del que et parlo? Doncs no es més que un la d’un projectil dissuasiu de conductes no admès per l’autoritat, es a dir ella. Si, correcte m’he l’havien posat de barret en més d’una ocasió.
Una abraçada!
Ferran
Totalment, la utilitat addicional que comentes, és ben certa; i el fet que aquest disseny estigui concebut amb unes betes, fa que aquest ús, es vegi reforçat per la fuetada, de la inèrcia, que es rep de les betes.
En fi, em sembla molt interessant veure-hi aquest ús alternatiu, que se li donava i en el qual, no hi he caigut.
M’encanta el teu objecte!!
M’has recordat quan a terres valencianes, sortía a fer un passacarrer amb la meua colla de dolçainers i tabaleters, les espargates eren part de la nostra indumentaria, les quals utilitzavem normalment a l’estiu, ja que fa més caloreta i els peus no passen fred. Hi teniem diferents opcions, les que és nugaven amb un llaç o les que només es calçaven per darrere. Aquestes ultimes eren les que jo portava, però trepitjava la part del darrere i les duia com si fosin unes xancletes.
Salut i tradició!
T’animaria a llegir el meu objecte però no entenc perque no surt visible, també hi parlo una mica sobre la relació entre l’objecte les tradicions i l’artesania.
Adrià