Publicat per

Compartir el disseny

Compartir el disseny
Publicat per

Compartir el disseny

A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record. L'antropologia en el disseny…
A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record. L'antropologia…

A continuació us deixa el pdf amb tota la pràctica, m’ha costat suor i llàgrimes, però m’enduc un bon record.

Debat0el Compartir el disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC3 Etnografia pel disseny

PAC3 Etnografia pel disseny
Publicat per

PAC3 Etnografia pel disseny

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en…
Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a…

Hola, companys, us deixo a continuació el resum del meu Kit de Camp, he intentat ser concís, per a no entrar en detalls.

Us avanço el dilema que he viscut, en tria un disseny i com aquests, en materialitzar-los m’han tingut capficat, en debatrem la forma, i com el sentiment d’aquest esport, es veuria reflectit en ell, no només busco ajudar i fer més amenes les feines, que realitza aquest col·lectiu, sinó que aquest disseny, ha de compartir els sentiments, perquè, en l’ús, no es torni feixuc per a ells, sinó que sigui part d’ells i que es puguin trobar realitzats.

M’he trobat en un món d’un argot totalment desconegut per a mi, paraules com: touch, melé, maul, línia de 20-30-40, cop de càstig, corbata… Això m’ha fet veure més enllà. Per a concloure un disseny, primer m’he hagut d’aprendre la normativa, i així, poder entendre el joc i, per tant, el paper que hi representen.

Debat0el PAC3 Etnografia pel disseny

No hi ha comentaris.

Publicat per

2.2 Kit de camp.

2.2 Kit de camp.
Publicat per

2.2 Kit de camp.

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al…
Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció…

Com he comentat en la primera part de l’exercici, m’he decantat pel col·lectiu d’àrbitres de Rugby, la meva intenció és endinsar-me al col·lectiu, sense influir en aquest i entendre les necessitats que puc oferir, envers les complicacions del seu dia a dia. Tenint en compte els valors i les emocions, que els desperta la seva quotidianitat. Per a començar, crec necessari comprendre el Rugby, puix que crec que és el pilar que els sustenta i poder entendre molt millor la comunitat. Un cop entès, discernir d’aquest, per a poder analitzar correctament el col·lectiu i les seves funcions, sense caure en el joc, al qual en formen part.

Per aquest motiu, estudiaré l’etnografia (ciència social) del col·lectiu, mètode original d’investigació antropològic. Es tracta d’analitzar: la cultura i societat que s’hi engloba, la seva quotidianitat, les relacions humanes i el seu entorn, sense influir de cap forma i tenint en compte, que tota característica, pot semblar-me més o menys apareguda a la meva pròpia concepció, però he de respectar, concloent, com a objectiu, un disseny de, i per aquest col·lectiu; Respectant valors i sentiments, que han d’anar “a un” amb aquest col·lectiu.
Per aconseguir-ho, la meva idea, és participar de les interaccions habituals; Analitzant imparcialment, per a poder entendre, la realitat que els envolta.

El meu KIT de camp, busca poder llistar les necessitats reals que interactuïn amb la quotidianitat del col·lectiu, sense variar en cap mesura, aquest. Per això, treballaré amb les següents eines:
DIARI DE CAMP: Extreure, metòdicament, tot el que passa durant l’estudi i més endavant, poder usar aquests apunts, per desenvolupar el bloc de notes.
BLOC DE NOTES: Llistar totes les idees, que ens portin a dissenys, que actuïn per a resoldre problemes quotidians, així com, apuntar les inquietuds i adversitats que es detectin, tant en el dia a dia, com a les entrevistes obertes.
BOLÍGRAF I SUBRALLADORS: Balancejar el llistat anterior, per tal d’identificar i posicionar els dissenys (de més a menys necessaris).
BOTÓ DE REINICI: Com que tinc la sort de tindre (el germà), a mà, part del col·lectiu, faré ús d’ell, per a poder guiar-me i ajudar-me, en el cas de derivar-me i no aconseguir un disseny òptim per als àrbitres, Marcant-me, en tot moment, si és necessari, tornar a iniciar el camí, per tal de no perdre’s.
EQUIP DE CAMUFLATGE: Vestir amb indumentàries típiques de l’esport, sent part de l’afició, però, tenint en compte la parcialitat i la necessitat de poder fluir entre equips, usant equipacions, que no determinin cap dels equips que juguen.
OBSERVACIÓ: Poder analitzar la quotidianitat, de les accions diàries, per a poder extreure les aparents dificultats en què es troben.
MIRADA INNOCENT: En tot moment, analitzar l’entorn des del desconeixement, la descoberta, no caient en prejudicis, ni concloent precipitadament.
TELÈFON MÒBIL: Enregistrar imatges i vídeos per a consultar i repassar, extraient tot el suc i podent, no passar per alt cap contingut.

Treballaré des de diferents àmbits usant les anteriors eines:

– ESTUDI DIRECTE DE PERSONES O GRUPS: Des de visualitzar partits i les accions que duen a terme, passant per l’anàlisi de reunions.
– ENTREVISTES ETNOGRÀFIQUES: Converses individuals a àrbitres, en les quals, de forma natural, poder observar, les dificultats del dia a dia i entendre, obertament, la quotidianitat d’aquests.
– OBSERVACIÓ PARTICIPANT: Introdur-se, com a aficionat, a les grades, on accedir a la visualització de les accions, per part de l’àrbitre, en un partit, així com, enriquir les idees, amb sentiments i valors, que sorgeixen d’aquest esport i el que esdevé, envers l’àrbitre.
– ENTORNS: Bàsicament, em guiaré per 3 entorns, camps d’herba, camps de terra i la ciutat, on es reuneixen tots els arbitres, un dia per setmana per a fer reunió.

Totes aquestes eines i àmbits, em portaran a poder determinar els possibles dissenys, extrets de les informacions resultants d’aquesta recerca, això em permetrà poder desenvolupar solucions, que no afectin en l’etnografia d’aquest col·lectiu.

 

Més informació:

ÀRBITRES

https://www.world.rugby/

Debat0el 2.2 Kit de camp.

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

PAC 2.1. Definir la comunitat
Publicat per

PAC 2.1. Definir la comunitat

He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi. He arribat a aquesta conclusió arran de ser una comunitat, en la…
He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi. He arribat a aquesta conclusió arran de ser una…

He decidit explorar la comunitat d’àrbitres de l’esport del Rugbi.

He arribat a aquesta conclusió arran de ser una comunitat, en la que hi puc accedir amb certa facilitat (perquè el meu germà en forma part) però alhora per a ser totalment desconeguda per a mi, no soc ni n’he estat part, ni com a jugador, ni com aficionat a aquest esport i ni molt menys formo o he format part d’aquest col·lectiu.

Pel que em suposa un repte i crec que s’assimila al que em trobaré en relacions professionals. Això em permetrà fer un estudi etnogràfic real, en un camp que desconec, podent treballar amb les necessitats reals del col·lectiu, sense caure en perjudicis o altres formes d’aconseguir solucions, des del coneixement personal, investigar i descobrir les rutines i els sentiments que afloren i tot sense influir de cap manera.

D’antuvi analitzaré l’esport, en el qual ells en formen part indispensable, per a poder desenvolupar el joc , l’àrbitre ha d’assegurar-se que es compta amb els objectes: una pilota ovalada (característica aquest joc), un camp (de terra o d’herba) amb les seves línies de marca corresponents i per cada equip, una zona de marca, creada per 3, pals en forma de H. Comprovar que en persones, cada equip ha d’estar format: per mínim 11 jugadors, sense recanvis i cada equip pot presentar un màxim de 23 jugadors, amb recanvis i l’equip tècnic (2 liniers i ells com a àrbitre). En aquest joc des de la meva pròpia realitat puc observar un respecte total entre jugadors i àrbitre, es tenen per exemple d’adreçar a l’àrbitre, com a “senyor”, després trobem, que en físic, han de córrer rere la pilota sense mantenir unes posicions en el camp, fet que fa que tinguin un bon nivell atlètic en resistència i velocitat, però no realitzen accions de contacte com els jugadors, i a nivell intel·lectual, realitzen cursets periòdics, per a millorar els seus coneixements.

El match es forma de 2 parts. Al final de l’encontre els jugadors d’ambdós equips, àrbitre i liniers, confraternitzen junts en el “tercer temps”, en el que beuen i mengen junts per invitació de l’equip local, crec que això fa que el partit es quedi al camp. Gràcies a aquesta pràctica, el respecte i amistat esdevé possible entre equips i àrbitre.

Una pràctica habitual, són els càntics, crits de guerra i a vegades haques. Això junt amb el contacte físic fa que aparentment es pugui considerar un esport molt primitiu, però que ben segur quan el coneixes, pots veure que es tracta d’un prejudici totalment erroni.

 

Més informació: https://rugby.cat/arbitres/

Debat0el PAC 2.1. Definir la comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

MOLINET CAFÈ L’objecte triat és un molinet de cafè, que tenen els meus pares a casa seva i el que abans estava…
MOLINET CAFÈ L’objecte triat és un molinet de cafè, que tenen els meus pares a casa seva i el…

MOLINET CAFÈ

L’objecte triat és un molinet de cafè, que tenen els meus pares a casa seva i el que abans estava a casa els meus avis.

Actualment, l’objecte està col·locat en una estanteria de casa els meus pares com objecte decoratiu i ja no funcional.

                               (Fotografia realitzada per: Victoria Masana (la meva mare)

RELACIÓ AMB L’OBJECTE:

Aquest molinet era dels meus avis i em remet molts records de la meva infantesa, ja que, cada migdia després de l’escola anava a dinar a casa els meus avis, i recordo que m’entres l’àvia feia el dinar jo jugava al seu rebost fent veure que tenia una botiga de menjar, en aquell rebost es trobava el molinet, el qual jo jugava fent veure que molia el cafè i ella me’l comprava entre altres coses.

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:


(Fotografia pròpia)

Com a característiques formals el molinet consta d’una base quadrada de fusta amb un calaix i una manovella mecànica que va enganxada a l’engranatge que esmicola els grans de cafè.

La fusta és un material natural què ens remet naturalesa, puresa, qualitat i elegància i que no influeix ni manipula el cafè amb el seu contacte.

La manovella de ferro ens contrasta amb la fusta i ens transmet duresa i ens recorda que estem davant d’un objecte mecànic i funcional.

Com a característiques funcionals veiem que l’objecte ha estat totalment pensat per dur a terme la seva funció principal, moldré cafè.

Això ho observem veient que les mides que el formen s’adeqüen perfectament a les nostres mans i ens permeten dur la funció d’una manera fàcil i còmode per l’usuari.

Per altra banda, estem davant d’un objecte pràctic i ecologic, ja que no gasta electricitat ni cap mena d’energia combustible.

L’objecte és conegut com a objecte per moldre cafè però també podríem moldre altres productes com el pebre i fruits secs entre altres coses.

NECESSITAT UNIVERSAL:

Aquest objecte va ser creat amb la necessitat específica de l’arribada del cafè a Europa al segle XVI, aquest objecte va permetre moldre aquest gra conservant al màxim els seus aromes i sabors.

Gràcies a aquest invent el cafè va poder arribar amb més facilitat a la població, ja no només amb el seu consum a casa sinó que les persones ens reunim fins i tot en una hora especifica per perdre’l, això va anar creixent fins al punt d’obrir establiments dedicats únicament al cafè.

Relacionem l’objecte amb la pràctica social de prendre cafè, avui en dia prendre cafè també ens connota socialitzar, davant la tassa de cafè establim converses, reunions, etc

Aquesta pràctica juntament amb la utilització de l’objecte ha anat evolucionant a pas de gegant, fins a actualment poder comprar el cafè en càpsules monodosis i aconseguint tenir un cafè amb pocs minuts.

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Amb l’execució d’aquesta PAC he descobert la connexió entre l’antropologia i el disseny, ja que ens permet entendre les necessitats de disseny entre els usuaris i el context en qual es troben.

Gràcies a l’antropologia, els dissenyadors podem conèixer, compendre i empatitzar amb els usuaris, això ens permet de forma directa entendre les necessitats del producte que estem dissenyant davant l’usuari.

La cultura juga un gran paper, ja que ens permet entendre tot el que l’usuari fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials.

 

 

El Español (2018). “El café como herramienta social del siglo XXI”. Reportages gastronomicos. [3/03/2022]. <https://www.elespanol.com/cocinillas/reportajes-gastronomicos/20181009/cafe-herramienta-social-siglo-xxi/344217016_0.html>

Harris, Marvin (2017) Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990.ISBN 84-206-0464-X.

Reyero, Verónica (2017). “¿Antropología y Diseño?”.Análisis .[6/03/2022]. <https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/>

Royo, Sara (2017). “Historia del café”. [1/03/2022]. <https://www.ico.org/ES/coffee_storyc.asp>

 

 

 

 

Debat0el PAC 1: L’antropologia en el disseny

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.

Publicat per

PAC 1. L´antropologia en el Disseny

Publicat per

PAC 1. L´antropologia en el Disseny

Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre   Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo…
Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre   Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar…

Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre

 

Nokia_5110_antropologia

Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo

Vinculació amb l´objecte, funcionalitat i característiques

Hi ha objectes que els utilitzem amb contades ocasions, que passen desapercebuts i que no els hi donem importancia o simplement, no la tenen. Hi ha d´altres que són necessaris com per exemple, les claus per obrir casa, la roba per vestir-nos, unes ulleres per veure millor…

D´altra banda, tenim els objectes que pel seu ús i evolució, tenen la capacitat de crear-nos noves necessitats, de generar-nos dependència i de fins i tot, canviar-nos l´estil de vida y de relacionar-nos. Doncs bé, aquest és el cas dels telèfons mòbils (actualment, smartphones).

El nokia 5110 va ser el primer telèfon que vaig tindre. Recordo perfectament el meu 14 aniverssari allà pel 1998, quan el meu pare (després d´insistir-li fins la sacietat ) em va regalar aquest artefacte que encara conservo amb nostàlgia; amb un disseny groixut, amb pantalla en blanc i negre de 48 X 48 pixels i amb la tradicional antena. Aquell dia, no sabia que des de llavors, el telèfon mòbil seria un objecte que m´acompanyaria durant la resta de la meva vida.

Al fer una retrospecció i tornar a aquell moment d´us d´aquest objecte tant massificat actualment, recordo que era un objecte que estava convertint-se (finals dècada 90s) en un producte de consum accessible per tothom. De tant en tant, comento amb els amics les “flipades” que ens pegavem amb 14 anys, quan jugavem al mític joc de la serp (l´snake), al cridar a algú gràcies a la teva avia que t´havia donat 1000 pesetes per carregar la tarjeta de prepagament del mòbil, a l´enviar un sms a un amic o amiga… tot allò que ara ens sembla del “tercer món” abans era tecnologia punta que ens emocionava.

 

joc snake nokia

Joc Snake incorporat al Nokia 5110. Imatge descarregada del diari As: https://as.com/meristation/2019/04/01/betech/1554142503_194543.html

Evolució de l´objecte

Els primers telèfons mòbils eren grans, amb formes molt rectes i amb pocs detalls en l’ acabament, fruit dels materials utilitzats i de la tecnologia que integraven.

És curiós, com en el pas del temps, el telèfon mòbil ha anat esdevenint diferents situacions interessants de comentar; vam veure objectes grans al principi, objectes petits i lleugers durant un temps, i ara, novament, els telèfons mòbils són més bé grans, per poder aprofitar els recursos tecnològics i l´experiència d´usuari en l´entorn multimèdia.

Des de meitat de la dècada dels 90s fins els primers anys del 2000, els fabricants buscaven dissenys compactes, alguns amb format plegable per ser el més petit possible, sempre buscant ser lleugers i maniobrables Certament, va hi haure una etapa on els dissenys dels telèfons mòbils eren vanguardistes i sorprenentment peculiars; amb diferents formes, tamanys i alguns amb carcasses intercanviables.

telefons mobils vanguardistes

Telèfons mòbils (smartphones) vanguardistes. Imatges descarregades de Xataka Móvil: https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

 

A mesura que la tecnologia ha anat avançant, el telèfon mòbil s’ ha convertit en una espècie de “navalla Suïssa” a l’ integrar multitut d’ opcions per l’ usuari (càmera de fotos, reproductor de música/multimèdia, correu electrònic, internet, GPS, aplicacions de tot tipus…), cosa que ha provocat què, cada cop, la pantalla sigui la gran protagonista en el disseny dels dispositius; podríem dir, que s´ha fet una fusió entre ordinador portàtil i telèfon mòbil. Aquí deixo una petita reflexió: 

És sorprenent, veure com a dia d’ avui, la gran majoria dels usuaris de telèfon mòbil (smartphone) utilitzen el dispositiu més com un objecte per consumir informació i interactuar amb altra gent via missatges de text o amb audios/video trucades gràcies a la connexió a internet que com un objecte per fer trucades telefòniques.

Anàlisi cultural

Per fer un breu análisi cultural en l´ús o adquisició de telèfons mòbils a l´actualitat, podríem dir que en el pla de la cultura humanista, la popular, hi ha telèfons mòbils que s´associen a l´estatus social, és el cas dels Iphones; si tens un Iphone (Apple) la gent t´etiqueta com a elitista, persona amb diners; s´associa a objecte de valor.

Des del pla de la cultura col·lectiva (Ethnos), hi ha entramats culturals afins a models concrets. Tal i com hem dit abans, Apple amb el seu Iphone té consumidors fidels que persegueixen els seus dissenys tant dels dispositius com de l´experiència d´usuari del seu sistema operatiu (IOS vs Android). D´altra banda, hi ha altres entramats col·lectius amb altres necessitas, com per exemple la de la gent més gran, que busca dissenys més austers, fàcils d´utilitzar i sense massa funcionalitats,  ja què molts d´ells no s´han acabat d´adaptar a les noves tecnologies.

En termes generals, i per no centrar-nos en marques o models concrets, podem dir que el telèfon mòbil es va crear per fer i rebre trucades des de qualsevol lloc i en el pas del temps, s´ha incorporat una càmera, connexió a internet, GPS, aplicacions (com hem dit abans)… i des de fa un temps, l´smartphone s´ha convertit en l´objecte tecnològic més utilitzat per la societat… i això, com diria el Dr. Josep Martí, això és cultura.

 

Opcions apps mobils

Opcions d´un smartphone. Imatge descarregada de Gizlogic: https://www.gizlogic.com/5-objetos-sustituido-movil/

 

Relació entre disseny i antropologia en els telèfons mòbils

El disseny sol associar-se amb bellesa, creativitat, estètica, atracció, puresa… per part dels consumidors; no obstant, quan parlem de funcionalitat o d´usabilitat del disseny, apareix l´antropologia, el coneixement i l´observació de les conductes, cultura o necessitats dels consumidors per donar un sentit total al disseny dels productes.

etnografía és una rama de l´antropologia, un mètode d´estudi o d´investigació directa que té com objectiu observar y registrar las pràctiques culturals i els comportaments socials, decisions i accions dels diferents grups humans, és a dir, la seva identitat i l´estil de vida.

L´etnografia ha estat determinant per prendre decisions als departaments de disseny i experiencia d´usuari dels grans fabricants de telèfons mòbils per crear productes que tinguin encaix al mercat i siguin objecte de desig. De fet, l´antropòloga Lucy Suchman allà pels finals dels 80s, va acunyar el concepte d´Acció Situada per fer referència a l´observació que es fa del consumidor, abans, durant i després de l´ús d´un producte.

Però, cóm arribem a l´equilibri entre disseny (creativitat i bellesa) i antropologia (conductes i cultura dels consumidors) per crear productes innovadors i/o propostes noves?

Doncs bé, l´antropòloga Cristine Wasson, en l´empresa de consultoria E´Lab, va descriure la Teoria del Llaç com una combinació del procés inductiu i el procés deductiu, és a dir, utilitzat l´observació etnogràfica (procés inductiu), on els fabricants poden detectar o preveure millores en el disseny o funcionalitats dels productes per a que els dissenyadors puguin donar una millor solució en els nous dissenys de productes (procés deductiu).

Teoria del llaç

Mapa conceptual de la Teoria del Llaç

 

Moltes gràcies per la vostra lectura, espero que us hagi sigut interessant.

Fins la propera!

Salutacions.

 

 

Bibliografia

 

Qué entenem per cultura? | Dr Josep Martí

Artefacts of things | Daniel Miller

La Antropología del diseño y el melocotón jugoso | Laia Ruiz Mingote https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Estracte del llibre “Antropología de la empresa” Editorial Bellaterra

https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto

https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teléfono_móvil

Antropología y experiencia de usuario (UX)

El Smartphone: ¿la heroína del S.XXI?

 

 

 

 

Debat2el PAC 1. L´antropologia en el Disseny

  1. Cristina de la Osa Bañales says:

    Bona tarda Àngel,

    Sempre que veig articles i comentaris de gent explicant com eren els seus primers telèfons mòbils allà per la dècada dels 90 em criden molt l’atenció, ja que a l’haver nascut l’any 2000 el primer mòbil que vaig tenir als 11 anys ja era un smartphone, concretament una Blackberry. La gent de la meva generació pràcticament mai hem vist el mòbil com una eina per trucar sinó un aparell que ens permet una comunicació immediata a través de missatges il·limitats, però alhora ofereix un munt de possibilitats d’oci, laborals, sistemes d’ajuda com el GPS, etc. Ens costa imaginar-nos una realitat on les trucades, els SMS, i un joc simple eren el Sant Greal.

    A més dels usos que has esmentat que tenen els telèfons m’agradaria aprofundir una mica en les funcions de pagament que ofereix. Portar diners en efectiu té els dies comptats, especialment en les societats més evolucionades on el futur ja es pròxim. El fet que puguis tenir en un petit dispositiu accés als comptes, transferències de diners ràpides i sense interessos (Bizum), pagar sense haver de treure diners o la targeta, etc. comportarà a la supressió total o en gran manera d’elements físics com les targetes o els diners en efectiu.

    Un cas que demostra aquesta realitat és el fet que durant els darrers a la Xina, el govern està repartint telèfons mòbils entre els rodamons perquè havia disminuït en gran manera les almoines que rebien, pel fet que la gent ja no portava diners en efectiu. Gràcies a un codi QR que tenen imprès la gent pot per donatius escanejant-lo de forma ràpida i senzilla.

    Un altre exemple és l’aposta d’Apple pel seu sistema Apple Card, que en l’actualitat únicament està en funcionament als Estats Units, però que s’expandirà a la resta del món en els pròxims anys. Consisteix en una targeta de crèdit (virtual i física) de la mateixa Apple, és a dir, sense bancs que intervinguin pel mig. A través d’una aplicació et permet un control total dels comptes amb una plataforma intuïtiva que promou la fàcil comprensió dels continguts d’aquesta, informa de transaccions en temps real, etc.

    Aquests són uns simples exemples que demostren aquesta futura realitat on serem capaços de controlar gairebé tots els aspectes de la nostra vida a través del telèfon mòbil i de com les funcions que atribuïm als telèfons mòbils actuals estan molt lluny de representar el que arribarem a tenir en un futur.

    Adjunto links d’articles que parlen sobre els exemples esmentats:

    Smartphones xina: https://www.elmundo.es/internacional/2019/12/28/5e07823bfdddff81678b4608.html

    AppleCard:https://www.apple.com/apple-card/

  2. Àngel Castellanos Llopis says:

    Hola Cristina, moltes gràcies per les teues aportacions i per enriquir aquest fil de debat.

    Com bé comentes, els natius digitals com tú, no heu vist mai el telèfon mòbil com a tal (un aparell per realitzar trucades i enviar sms) sino que l´heu viscut com un dispositiu multifuncional capaç d´oferir-vos infinitat de possibilitats.

    Respecte el que comentes dels pagaments des del mòbil vía LTE i altres tecnologies inalàmbriques, tens tota la raó, el pagament digital des del mòbil, smartwatch… acabarà sustituint per complet els pagaments amb diners físics. Com comentes, des de Bizum a grans companyies com Apple, Facebook i algunes operadores de telecomunicacions estan sumant-se al tren d´operar amb monedes virtuals.

    Certament, l´evolució i les funcionalitats que ha adquirit aquest objecte donaria per escriure una enciclopèdia i m´he deixat moltes coses per mencionar per no extendre l´article més enllà de les 1000 i poques paraules, com per exemple:

    ¿On està Nokia (comprada per Microsoft), Ericsson (creadors de la tecnologia Bluetooth, i comprada per Sony), Motorolla (comprada per Google primer i recomprada per Lenovo) o Blackberry (integrador de teclats físics qwerty en tots els seus dispositius)?

    ¿Què és dels sistemes operatius per mòbil Symbian, Windows Mobile o Blackberry OS?

    Doncs bé, les primeres companyies de creació d´smartphones mencionades, utilitzaven sistemes operatius tancats, propis i, no es van saber adaptar als canvis provocats per l´entrada d´internet i les possibilitats que oferia el tindre un sistema operatiu amb codi obert per desenvolupadors d´aplicacions informàtiques (IOS i Android) que milloren i creen noves plataformes, eines…

    Parlem de les dades? del Big Data? D´on es generen la majoria de les dades que corren per la red?

    Doncs bé, des d´on fas les teves compres? des d´on publiques en Facebook, Instagram, Twitter?…

    Tot, absolutament tot el que es desenvolupa a dia d´avui, es fa pensant en l´adaptabilitat (responsive) del disseny als dispositius mòbils, a que l´experiència d´usuari sigui el més clara, fàcil possible; quan menys clicks millor.

    Aquí deixo un link de la consultora Deloitte sobre el consum de l´smartphone a Espanya:

    https://www2.deloitte.com/es/es/pages/technology-media-and-telecommunications/articles/consumo-movil-espana.html

    En definitiva, ens agrade o no, ens genere dependència, ansietat i/o estrés l´excés d´ús d´aquest producte; el telèfon mòvil (smartphone) s´ha convertit en una càmera, ràdio, una oficina virtual, en un centre comercial, en un motor de búsqueda (periòdics, diccionaris, traductors, llibres, informació en general), en un reproductor multimèdia (Spotify, Youtube…), en un GPS, en un mètode de pagament, en un lloc per trobar parella o buscar amics, en un altaveu mediàtic i, en un sense fi de possibilitats, sempre a temps real i amb un click al palmell de la mà.

    S´acosta el Metavers, quin paper jugaran els smartphones?  ;)

     

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

Publicat per

PAC 1: L’antropologia en el disseny

Vinculació amb l’objecte L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser una lectura obligatòria…
Vinculació amb l’objecte L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser…
Vinculació amb l’objecte

L’objecte triat és el llibre del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. Va ser una lectura obligatòria de l’assignatura de Català en un dels cursos de l’Educació Secundària Obligatòria. Per a mi va ser un llibre molt especial, no per la temàtica, sinó perquè és l’únic llibre de lectura que he llegit per mi mateixa ja que no m’agrada gens llegar. En canvi, aquest llibre em va enganxar. Els valors que em va transmetre aquest llibre van ser paciència, disciplina, perseverança, aprenentatge i superació ja que em va demostrar aquest llibre que amb esforç i temps vaig poder llegir-lo. Porto també records molt bons ja que a classe recordo que ens feien un examen cada uns quants capítols i tots aquests exàmens del llibre els vaig aprovar. Em va emocionar molt poder haver llegit aquest llibre ja que va ser tota una fita aconseguida.

Necessitats socials, pràctiques socials, característiques funcionals i funcions simbòliques

El llibre respon a la necessitat social didàctica, d’entreteniment, d’expansió del coneixement i de conservació d’aquest.

Les pràctiques socials amb que es relaciona el llibre són: clubs de lectura, lectura individual, lectura amb motiu religiós (cants impresos durant una missa), en centres educatius (per adquirir coneixement en un aula) …

Les característiques funcionals d’un llibre poden ser: la recerca del reconeixement social, el prestigi, el símbol de poder adquisitiu, el símbol d’una classe, l’adoctrinament de la població, el coneixement, el patriotisme, el poder, adhesió a alguns moviments, difusió d’idees, entreteniment, didàctica….

Les funcions simbòliques dels llibres poden ser molt diferents de les seves característiques funcionals, d’estètica i usabilitat del producte. En el nazisme, es van retirar de les biblioteques publiques i privades de tota Alemanya els llibres considerats de no ser alemanys, degut al suprematisme alemany. El llibre tenia una funció d’adoctrinament. Londres va sofrir bombardejos acabant amb algunes biblioteques per part del exercit alemany. La destrucció del llibre representava una pèrdua de poder de coneixement. En la Inquisició a Europa es van destruir molts llibres per tal de no transmetre diferents teologies.

En la Guerra Civil Espanyola, la cremada de llibres es va convertir en un acte de patriotisme. Es van cremar molts llibres de llengua catalana com a símbol de purificació i adhesió al moviment nacional.

Una mica d’història

Les funcions dels llibres han canviat molt en diferents contextos culturals o èpoques històriques. En la Baixa Edat Mitjana la activitat cultural va passar a mans de la catedral i la universitat, pel que els llibres van convertir-se en un instrument de treball i consulta. En el segle XVI a Europa amb la Reforma i la Contrareforma es feia servir el llibre com a medi de difusió de idees. En el segle XVII només podien accedir classes socials amb més poder adquisitiu ja que els impostos dels llibres eren més alts i es va disminuir el seu comerç, apareixent un mercat negre de llibres. El segle XVIII hi havia més interès per la ciència i el coneixement, presents en els llibres. Al segle XIX va sorgir la societat industrial, l’expansió demogràfica i de l’educació obligatòria, en molts països europeus, va fer incrementar el nombre de lectors i persones alfabetitzats, tenint una funció didàctica i d’entreteniment. Al segle XX el llibre deixa de tenir el seu format tradicional causant grans canvis en els hàbits de lectura.

Relació entre el disseny i l’antropologia

La relació entre disseny i antropologia pot ser per entendre les necessitats dels usuaris potencials i el seu context, processar i expressar factors socials i culturals, resoldre casos a través de la ideació, representació, modelització i optimització i poder indagar en el món perceptiu de les persones per generar situació de comunicació.

Referències bibliogràfiques

Martí, P. [Pol]. (2022). Que entenem per cultura [recurso de aprendizaje]. Recuperado de Entidad. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00281372/

Miller, D. [Daniel]. (2002). Artefacts and the meaning of things

Miller, D. [Daniel]. Companion enciclopedia of anthropology (pp. 396-419). Routledge.

Ángel Díaz de Rada (2010). Capitol 1-3. Cultura, antropología y otras tonterías (Editorial Trotta)[Llibre].

Laia Ruiz (09/10/2018). La antropologia del diseño y el melocotón jugoso [Article].
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Comunidad Baratz. (15 de abril de 2021) El libro a través del tiempo: desde la Antigüedad hasta la actualidad [entrada de blog]. Comunidad Baratz: Noticias y Actualidad del sector de la información: https://www.comunidadbaratz.com/blog/el-libro-a-traves-del-tiempo-desde-la-antiguedad-hasta-la-actualidad/

El documentalista Enredado (11 de marzo de 2005) Sobre la destrucción de los libros en la Historia [entrada de blog].  El documentalista Enredado: Infonomía, Análisis y Nuevas Tecnologías:

https://www.documentalistaenredado.net/149/sobre-la-destruccin-de-los-libros-en-la-historia/

Universo Escrito (11 de octubre de 2019) Quema de libros durante la Guerra Civil Española y la dictadura [entrada de blog]. Universo Escrito: Blog de edición de libros, bibliotecas, archivos y literatura científica.

https://universoescrito.com/quema-de-libros-durante-la-guerra-civil-espanola-y-la-dictadura/

Debat1el PAC 1: L’antropologia en el disseny

  1. Ricard Solé I Xanxo says:

    Certament, els llibres han d’agradar; si no, si es fa obligat, com a tot (per exemple el menjar), pot ser traumàtic i, per tant, des d’odiar un llibre en concret, a detestar l’hàbit de llegir.

    En el meu cas particular, i encenc, que en més d’un l’hi passarà el mateix, no soc un lector de mena, però vaig descobrir, aquest plaer, gràcies a lectures del meu gust, sense obligació, podent cremar una lectura en una setmaneta. També comentar, que hi ha llibres que marquen de manera, que tot i no ser lectures de culte, o bé les indicades per l’edat actual, les emmagatzemem amb un afecte especial.

Publicat per

PAC 1. L’antropologia en el disseny

Publicat per

PAC 1. L’antropologia en el disseny

Espardenyes de 7 betes He triat l’espardenya de set betes, un objecte al qual em vinculo gràcies a ser una peça de…
Espardenyes de 7 betes He triat l’espardenya de set betes, un objecte al qual em vinculo gràcies a ser…

Espardenyes de 7 betes

He triat l’espardenya de set betes, un objecte al qual em vinculo gràcies a ser una peça de vestir molt típica dels Països Catalans, que marca una època o potser una etapa.

Es tracta, d’un disseny del poble pel poble; molt usat per a feinejar.
En el seu temps les trobàvem per anar al tros “bàsiques i fortes” o per les grans ocasions “menys tosques”, amb algunes variacions, sent emprades per a tothom (des dels pagesos fins al terratinent). Actualment, es relaciona amb la cultura i les tradicions, i això significa que es relaciona a un temps passat, tot i que avui en dia, han ressorgit de la mà d’artesans de la sabateria, que les han apropat a les necessitats del mercat actual. A partir de les característiques base, nous dissenys que trenquen amb l’època o l’ús que se li donava a aquestes.

Desperta en mi i segurament en més d’un; humilitat i estima al treball, així com et transporta a festes populars, al gaudi del poble. És inevitable no pensar en avis o rebesavis. Personalment, no és tornar un calçat feixuc de dur, incòmode o molest, que et faci sentir fora de lloc, si no és emprar un calçat que s’acomoda a la personalitat de cada peu que el du.

En l’actualitat el model original ha evolucionat sent usat ara per ara, sobretot, per a les diverses representacions culturals del país: diables, sardanes, esbart… En aquest moment, gran part del mercat, resta en la pagesia, on hi ha qui en fa ús, per la seva constitució, resistència, economia i comoditat.

Gràcies als anys, l’estudi i el redisseny, a hores d’ara podem calçar còmodament, un parell d’espardenyes a molt bon preu, en aquests moments algunes soles les podem considerar mixtes, entre fibra d’espart (molt més treballada i còmoda que en el passat) i en contacte amb el terra, cautxú, que n’assegura la integritat, fent que no es desfaci l’espart i reforçant envers el seu punt dèbil “l’aigua”, fent que aquesta, pugui passar còmodament per sobre de superfícies humides, sense malmetre la matèria primera. Les fibres naturals també han estat renovades, oferint-nos, inclòs algun model, en què el tèxtil no provingui en part o 100% de fibres naturals.

En el seu conjunt, a hores d’ara, en podem trobar de plataforma, així com en una gamma de colors i estampats molt àmplia, a més a més podem veure com d’altres models antics s’han fusionat creant noves tipologies, com en el model usat per la infanteria espanyola al segle XIII.

Sent un producte d’altres temps, que sobretot qui en fa ús diari, són els qui formen part de generacions passades, o bé que practiquen majoritàriament un estil de vida que culturalment, està bastant vinculat a tot el referent a la natura, puix que és popularment fet servir pel segment vinculat culturalment a la conservació de les tradicions.

Crec interessant analitzar la composició d’aquest objecte, fet amb fibres naturals (com el cotó, pells d’animal, vímet o lona) i cànem, fibra d’espart, res més…, materials humils i econòmics, que com ja s’ha dit, són la base dels valors que s’interrelacionen. El seu disseny opta per no definir el peu en què serà fet servir, deixant, tanmateix, que l’usuari faci aquesta elecció i que en calçar-lo vagi agafant forma, com si es tractés d’un motlle.

Les matèries de fabricació quan són exposades al foc, tenen un índex baix d’inflamabilitat, és cert que el seu taló d’Aquil·les rau en l’aigua (en la seva penetrabilitat i descomposició), però per sort el seu punt feble no les impossibilita del tot, és un disseny que respon molt bé a l’assecatge i que pel seu valor, moltes vegades s’opta per renovar.

Les modes han portat la humil espardenya, a formar part de marques d’alta gamma assolint així preus bastant elevats, econòmicament inaccessibles per alguns, i creant, com ja s’ha dit, híbrids, més actuals, com els flip-flops o la gamma més esportiva que tots reconeixem.

Totes elles comparteixen la mateixa antecessora, l’espardenya, com a tret més característic, hi podem observar, que continuen fent ús de la sola d’espart, destacar que en el model original no es preveu, l’afinitat de peu, esquerre o dret, l’espart, s’adapta al peu, creant un semi motlle, que fa que, el calçat, s’adapti al peu del seu propietari, això fa que aquest no pugui ser compartit i que el peu converteixi cada unitat de l’espardenya en esquerra o dreta.

 

Bibliografia:

Fotografia de Font pròpia

Nació Digital [en línia] [20/02/2022]. Disponible a: https://www.naciodigital.cat/noticia/53788/anar-moda-espardenyes

Fet al País [en línia] [19/02/2022]. Disponible a: https://www.fetalpais.cat/espardenyes/

Viquipedia [en línia] [18/02/2022]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Espardenya

 

Debat3el PAC 1. L’antropologia en el disseny

  1. Ferran Gallart Canal says:

    Bones Ricard,

    Després de llegir-me el teu escrit he de dir-te que m’ha emocionat el vincle que disposes amb aquest objecte.  Amb les teves línies m’has regalat un viatge en el temps, transportant-me a moments passats, gràcies!

    Llegir-te m’ha servir per recordar-me i contextualitzar encara més el simbolisme que te aquest objecte i que malauradament, com molt be dius, amb el pas del temps ha caigut en desús.

    Amb el teu permís, i sense ànim d’ofendre, si que m’agradaria afegir-te una utilitat addicional a la espardenya de 7 betes, ja que la he viscuda en la pròpia pell… concretament l’ús que en feia la meua mare, et pots imaginar del que et parlo? Doncs no es més que un la d’un projectil dissuasiu de conductes no admès per l’autoritat, es a dir ella. Si, correcte m’he l’havien posat de barret en més d’una ocasió.

    Una abraçada!

    Ferran

  2. Ricard Solé I Xanxo says:

    Totalment, la utilitat addicional que comentes, és ben certa; i el fet que aquest disseny estigui concebut amb unes betes, fa que aquest ús, es vegi reforçat per la fuetada, de la inèrcia, que es rep de les betes.

    En fi, em sembla molt interessant veure-hi aquest ús alternatiu, que se li donava i en el qual, no hi he caigut.

  3. Adrià Serralta Aparisi says:

    M’encanta el teu objecte!!

    M’has recordat quan a terres valencianes, sortía a fer un passacarrer amb la meua colla de dolçainers i tabaleters, les espargates eren part de la nostra indumentaria, les quals utilitzavem normalment a l’estiu, ja que fa més caloreta i els peus no passen fred. Hi teniem diferents opcions, les que és nugaven amb un llaç o les que només es calçaven per darrere. Aquestes ultimes eren les que jo portava, però trepitjava la part del darrere i les duia com si fosin unes xancletes.

    Salut i tradició!

    T’animaria a llegir el meu objecte però no entenc perque no surt visible, també hi parlo una mica sobre la relació entre l’objecte les tradicions i l’artesania.

    Adrià