Nokia 5110 | El primer telèfon mòbil que vaig tindre
Nokia 5110 amb el primer logotip de Movistar que encara conservo
Vinculació amb l´objecte, funcionalitat i característiques
Hi ha objectes que els utilitzem amb contades ocasions, que passen desapercebuts i que no els hi donem importancia o simplement, no la tenen. Hi ha d´altres que són necessaris com per exemple, les claus per obrir casa, la roba per vestir-nos, unes ulleres per veure millor…
D´altra banda, tenim els objectes que pel seu ús i evolució, tenen la capacitat de crear-nos noves necessitats, de generar-nos dependència i de fins i tot, canviar-nos l´estil de vida y de relacionar-nos. Doncs bé, aquest és el cas dels telèfons mòbils (actualment, smartphones).
El nokia 5110 va ser el primer telèfon que vaig tindre. Recordo perfectament el meu 14 aniverssari allà pel 1998, quan el meu pare (després d´insistir-li fins la sacietat ) em va regalar aquest artefacte que encara conservo amb nostàlgia; amb un disseny groixut, amb pantalla en blanc i negre de 48 X 48 pixels i amb la tradicional antena. Aquell dia, no sabia que des de llavors, el telèfon mòbil seria un objecte que m´acompanyaria durant la resta de la meva vida.
Al fer una retrospecció i tornar a aquell moment d´us d´aquest objecte tant massificat actualment, recordo que era un objecte que estava convertint-se (finals dècada 90s) en un producte de consum accessible per tothom. De tant en tant, comento amb els amics les “flipades” que ens pegavem amb 14 anys, quan jugavem al mític joc de la serp (l´snake), al cridar a algú gràcies a la teva avia que t´havia donat 1000 pesetes per carregar la tarjeta de prepagament del mòbil, a l´enviar un sms a un amic o amiga… tot allò que ara ens sembla del “tercer món” abans era tecnologia punta que ens emocionava.
Joc Snake incorporat al Nokia 5110. Imatge descarregada del diari As: https://as.com/meristation/2019/04/01/betech/1554142503_194543.html
Evolució de l´objecte
Els primers telèfons mòbils eren grans, amb formes molt rectes i amb pocs detalls en l’ acabament, fruit dels materials utilitzats i de la tecnologia que integraven.
És curiós, com en el pas del temps, el telèfon mòbil ha anat esdevenint diferents situacions interessants de comentar; vam veure objectes grans al principi, objectes petits i lleugers durant un temps, i ara, novament, els telèfons mòbils són més bé grans, per poder aprofitar els recursos tecnològics i l´experiència d´usuari en l´entorn multimèdia.
Des de meitat de la dècada dels 90s fins els primers anys del 2000, els fabricants buscaven dissenys compactes, alguns amb format plegable per ser el més petit possible, sempre buscant ser lleugers i maniobrables… Certament, va hi haure una etapa on els dissenys dels telèfons mòbils eren vanguardistes i sorprenentment peculiars; amb diferents formes, tamanys i alguns amb carcasses intercanviables.
Telèfons mòbils (smartphones) vanguardistes. Imatges descarregades de Xataka Móvil: https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto
A mesura que la tecnologia ha anat avançant, el telèfon mòbil s’ ha convertit en una espècie de “navalla Suïssa” a l’ integrar multitut d’ opcions per l’ usuari (càmera de fotos, reproductor de música/multimèdia, correu electrònic, internet, GPS, aplicacions de tot tipus…), cosa que ha provocat què, cada cop, la pantalla sigui la gran protagonista en el disseny dels dispositius; podríem dir, que s´ha fet una fusió entre ordinador portàtil i telèfon mòbil. Aquí deixo una petita reflexió:
És sorprenent, veure com a dia d’ avui, la gran majoria dels usuaris de telèfon mòbil (smartphone) utilitzen el dispositiu més com un objecte per consumir informació i interactuar amb altra gent via missatges de text o amb audios/video trucades gràcies a la connexió a internet que com un objecte per fer trucades telefòniques.
Anàlisi cultural
Per fer un breu análisi cultural en l´ús o adquisició de telèfons mòbils a l´actualitat, podríem dir que en el pla de la cultura humanista, la popular, hi ha telèfons mòbils que s´associen a l´estatus social, és el cas dels Iphones; si tens un Iphone (Apple) la gent t´etiqueta com a elitista, persona amb diners; s´associa a objecte de valor.
Des del pla de la cultura col·lectiva (Ethnos), hi ha entramats culturals afins a models concrets. Tal i com hem dit abans, Apple amb el seu Iphone té consumidors fidels que persegueixen els seus dissenys tant dels dispositius com de l´experiència d´usuari del seu sistema operatiu (IOS vs Android). D´altra banda, hi ha altres entramats col·lectius amb altres necessitas, com per exemple la de la gent més gran, que busca dissenys més austers, fàcils d´utilitzar i sense massa funcionalitats, ja què molts d´ells no s´han acabat d´adaptar a les noves tecnologies.
En termes generals, i per no centrar-nos en marques o models concrets, podem dir que el telèfon mòbil es va crear per fer i rebre trucades des de qualsevol lloc i en el pas del temps, s´ha incorporat una càmera, connexió a internet, GPS, aplicacions (com hem dit abans)… i des de fa un temps, l´smartphone s´ha convertit en l´objecte tecnològic més utilitzat per la societat… i això, com diria el Dr. Josep Martí, això és cultura.
Opcions d´un smartphone. Imatge descarregada de Gizlogic: https://www.gizlogic.com/5-objetos-sustituido-movil/
Relació entre disseny i antropologia en els telèfons mòbils
El disseny sol associar-se amb bellesa, creativitat, estètica, atracció, puresa… per part dels consumidors; no obstant, quan parlem de funcionalitat o d´usabilitat del disseny, apareix l´antropologia, el coneixement i l´observació de les conductes, cultura o necessitats dels consumidors per donar un sentit total al disseny dels productes.
L´etnografía és una rama de l´antropologia, un mètode d´estudi o d´investigació directa que té com objectiu observar y registrar las pràctiques culturals i els comportaments socials, decisions i accions dels diferents grups humans, és a dir, la seva identitat i l´estil de vida.
L´etnografia ha estat determinant per prendre decisions als departaments de disseny i experiencia d´usuari dels grans fabricants de telèfons mòbils per crear productes que tinguin encaix al mercat i siguin objecte de desig. De fet, l´antropòloga Lucy Suchman allà pels finals dels 80s, va acunyar el concepte d´Acció Situada per fer referència a l´observació que es fa del consumidor, abans, durant i després de l´ús d´un producte.
Però, cóm arribem a l´equilibri entre disseny (creativitat i bellesa) i antropologia (conductes i cultura dels consumidors) per crear productes innovadors i/o propostes noves?
Doncs bé, l´antropòloga Cristine Wasson, en l´empresa de consultoria E´Lab, va descriure la Teoria del Llaç com una combinació del procés inductiu i el procés deductiu, és a dir, utilitzat l´observació etnogràfica (procés inductiu), on els fabricants poden detectar o preveure millores en el disseny o funcionalitats dels productes per a que els dissenyadors puguin donar una millor solució en els nous dissenys de productes (procés deductiu).
Mapa conceptual de la Teoria del Llaç
Moltes gràcies per la vostra lectura, espero que us hagi sigut interessant.
Fins la propera!
Salutacions.
Bibliografia
Qué entenem per cultura? | Dr Josep Martí
Artefacts of things | Daniel Miller
La Antropología del diseño y el melocotón jugoso | Laia Ruiz Mingote https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c
Estracte del llibre “Antropología de la empresa” Editorial Bellaterra
https://www.xatakamovil.com/xatakamovil/los-21-moviles-con-los-disenos-mas-locos-que-se-han-visto
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teléfono_móvil
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Àngel,
Sempre que veig articles i comentaris de gent explicant com eren els seus primers telèfons mòbils allà per la dècada dels 90 em criden molt l’atenció, ja que a l’haver nascut l’any 2000 el primer mòbil que vaig tenir als 11 anys ja era un smartphone, concretament una Blackberry. La gent de la meva generació pràcticament mai hem vist el mòbil com una eina per trucar sinó un aparell que ens permet una comunicació immediata a través de missatges il·limitats, però alhora ofereix un munt de possibilitats d’oci, laborals, sistemes d’ajuda com el GPS, etc. Ens costa imaginar-nos una realitat on les trucades, els SMS, i un joc simple eren el Sant Greal.
A més dels usos que has esmentat que tenen els telèfons m’agradaria aprofundir una mica en les funcions de pagament que ofereix. Portar diners en efectiu té els dies comptats, especialment en les societats més evolucionades on el futur ja es pròxim. El fet que puguis tenir en un petit dispositiu accés als comptes, transferències de diners ràpides i sense interessos (Bizum), pagar sense haver de treure diners o la targeta, etc. comportarà a la supressió total o en gran manera d’elements físics com les targetes o els diners en efectiu.
Un cas que demostra aquesta realitat és el fet que durant els darrers a la Xina, el govern està repartint telèfons mòbils entre els rodamons perquè havia disminuït en gran manera les almoines que rebien, pel fet que la gent ja no portava diners en efectiu. Gràcies a un codi QR que tenen imprès la gent pot per donatius escanejant-lo de forma ràpida i senzilla.
Un altre exemple és l’aposta d’Apple pel seu sistema Apple Card, que en l’actualitat únicament està en funcionament als Estats Units, però que s’expandirà a la resta del món en els pròxims anys. Consisteix en una targeta de crèdit (virtual i física) de la mateixa Apple, és a dir, sense bancs que intervinguin pel mig. A través d’una aplicació et permet un control total dels comptes amb una plataforma intuïtiva que promou la fàcil comprensió dels continguts d’aquesta, informa de transaccions en temps real, etc.
Aquests són uns simples exemples que demostren aquesta futura realitat on serem capaços de controlar gairebé tots els aspectes de la nostra vida a través del telèfon mòbil i de com les funcions que atribuïm als telèfons mòbils actuals estan molt lluny de representar el que arribarem a tenir en un futur.
Adjunto links d’articles que parlen sobre els exemples esmentats:
Smartphones xina: https://www.elmundo.es/internacional/2019/12/28/5e07823bfdddff81678b4608.html
AppleCard:https://www.apple.com/apple-card/
Hola Cristina, moltes gràcies per les teues aportacions i per enriquir aquest fil de debat.
Com bé comentes, els natius digitals com tú, no heu vist mai el telèfon mòbil com a tal (un aparell per realitzar trucades i enviar sms) sino que l´heu viscut com un dispositiu multifuncional capaç d´oferir-vos infinitat de possibilitats.
Respecte el que comentes dels pagaments des del mòbil vía LTE i altres tecnologies inalàmbriques, tens tota la raó, el pagament digital des del mòbil, smartwatch… acabarà sustituint per complet els pagaments amb diners físics. Com comentes, des de Bizum a grans companyies com Apple, Facebook i algunes operadores de telecomunicacions estan sumant-se al tren d´operar amb monedes virtuals.
Certament, l´evolució i les funcionalitats que ha adquirit aquest objecte donaria per escriure una enciclopèdia i m´he deixat moltes coses per mencionar per no extendre l´article més enllà de les 1000 i poques paraules, com per exemple:
¿On està Nokia (comprada per Microsoft), Ericsson (creadors de la tecnologia Bluetooth, i comprada per Sony), Motorolla (comprada per Google primer i recomprada per Lenovo) o Blackberry (integrador de teclats físics qwerty en tots els seus dispositius)?
¿Què és dels sistemes operatius per mòbil Symbian, Windows Mobile o Blackberry OS?
Doncs bé, les primeres companyies de creació d´smartphones mencionades, utilitzaven sistemes operatius tancats, propis i, no es van saber adaptar als canvis provocats per l´entrada d´internet i les possibilitats que oferia el tindre un sistema operatiu amb codi obert per desenvolupadors d´aplicacions informàtiques (IOS i Android) que milloren i creen noves plataformes, eines…
Parlem de les dades? del Big Data? D´on es generen la majoria de les dades que corren per la red?
Doncs bé, des d´on fas les teves compres? des d´on publiques en Facebook, Instagram, Twitter?…
Tot, absolutament tot el que es desenvolupa a dia d´avui, es fa pensant en l´adaptabilitat (responsive) del disseny als dispositius mòbils, a que l´experiència d´usuari sigui el més clara, fàcil possible; quan menys clicks millor.
Aquí deixo un link de la consultora Deloitte sobre el consum de l´smartphone a Espanya:
https://www2.deloitte.com/es/es/pages/technology-media-and-telecommunications/articles/consumo-movil-espana.html
En definitiva, ens agrade o no, ens genere dependència, ansietat i/o estrés l´excés d´ús d´aquest producte; el telèfon mòvil (smartphone) s´ha convertit en una càmera, ràdio, una oficina virtual, en un centre comercial, en un motor de búsqueda (periòdics, diccionaris, traductors, llibres, informació en general), en un reproductor multimèdia (Spotify, Youtube…), en un GPS, en un mètode de pagament, en un lloc per trobar parella o buscar amics, en un altaveu mediàtic i, en un sense fi de possibilitats, sempre a temps real i amb un click al palmell de la mà.
S´acosta el Metavers, quin paper jugaran els smartphones? ;)