Espardenyes de 7 betes
He triat l’espardenya de set betes, un objecte al qual em vinculo gràcies a ser una peça de vestir molt típica dels Països Catalans, que marca una època o potser una etapa.
Es tracta, d’un disseny del poble pel poble; molt usat per a feinejar.
En el seu temps les trobàvem per anar al tros “bàsiques i fortes” o per les grans ocasions “menys tosques”, amb algunes variacions, sent emprades per a tothom (des dels pagesos fins al terratinent). Actualment, es relaciona amb la cultura i les tradicions, i això significa que es relaciona a un temps passat, tot i que avui en dia, han ressorgit de la mà d’artesans de la sabateria, que les han apropat a les necessitats del mercat actual. A partir de les característiques base, nous dissenys que trenquen amb l’època o l’ús que se li donava a aquestes.
Desperta en mi i segurament en més d’un; humilitat i estima al treball, així com et transporta a festes populars, al gaudi del poble. És inevitable no pensar en avis o rebesavis. Personalment, no és tornar un calçat feixuc de dur, incòmode o molest, que et faci sentir fora de lloc, si no és emprar un calçat que s’acomoda a la personalitat de cada peu que el du.
En l’actualitat el model original ha evolucionat sent usat ara per ara, sobretot, per a les diverses representacions culturals del país: diables, sardanes, esbart… En aquest moment, gran part del mercat, resta en la pagesia, on hi ha qui en fa ús, per la seva constitució, resistència, economia i comoditat.
Gràcies als anys, l’estudi i el redisseny, a hores d’ara podem calçar còmodament, un parell d’espardenyes a molt bon preu, en aquests moments algunes soles les podem considerar mixtes, entre fibra d’espart (molt més treballada i còmoda que en el passat) i en contacte amb el terra, cautxú, que n’assegura la integritat, fent que no es desfaci l’espart i reforçant envers el seu punt dèbil “l’aigua”, fent que aquesta, pugui passar còmodament per sobre de superfícies humides, sense malmetre la matèria primera. Les fibres naturals també han estat renovades, oferint-nos, inclòs algun model, en què el tèxtil no provingui en part o 100% de fibres naturals.
En el seu conjunt, a hores d’ara, en podem trobar de plataforma, així com en una gamma de colors i estampats molt àmplia, a més a més podem veure com d’altres models antics s’han fusionat creant noves tipologies, com en el model usat per la infanteria espanyola al segle XIII.
Sent un producte d’altres temps, que sobretot qui en fa ús diari, són els qui formen part de generacions passades, o bé que practiquen majoritàriament un estil de vida que culturalment, està bastant vinculat a tot el referent a la natura, puix que és popularment fet servir pel segment vinculat culturalment a la conservació de les tradicions.
Crec interessant analitzar la composició d’aquest objecte, fet amb fibres naturals (com el cotó, pells d’animal, vímet o lona) i cànem, fibra d’espart, res més…, materials humils i econòmics, que com ja s’ha dit, són la base dels valors que s’interrelacionen. El seu disseny opta per no definir el peu en què serà fet servir, deixant, tanmateix, que l’usuari faci aquesta elecció i que en calçar-lo vagi agafant forma, com si es tractés d’un motlle.
Les matèries de fabricació quan són exposades al foc, tenen un índex baix d’inflamabilitat, és cert que el seu taló d’Aquil·les rau en l’aigua (en la seva penetrabilitat i descomposició), però per sort el seu punt feble no les impossibilita del tot, és un disseny que respon molt bé a l’assecatge i que pel seu valor, moltes vegades s’opta per renovar.
Les modes han portat la humil espardenya, a formar part de marques d’alta gamma assolint així preus bastant elevats, econòmicament inaccessibles per alguns, i creant, com ja s’ha dit, híbrids, més actuals, com els flip-flops o la gamma més esportiva que tots reconeixem.
Totes elles comparteixen la mateixa antecessora, l’espardenya, com a tret més característic, hi podem observar, que continuen fent ús de la sola d’espart, destacar que en el model original no es preveu, l’afinitat de peu, esquerre o dret, l’espart, s’adapta al peu, creant un semi motlle, que fa que, el calçat, s’adapti al peu del seu propietari, això fa que aquest no pugui ser compartit i que el peu converteixi cada unitat de l’espardenya en esquerra o dreta.
Bibliografia:
Fotografia de Font pròpia
Nació Digital [en línia] [20/02/2022]. Disponible a: https://www.naciodigital.cat/noticia/53788/anar-moda-espardenyes
Fet al País [en línia] [19/02/2022]. Disponible a: https://www.fetalpais.cat/espardenyes/
Viquipedia [en línia] [18/02/2022]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Espardenya
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Certament, els llibres han d’agradar; si no, si es fa obligat, com a tot (per exemple el menjar), pot ser traumàtic i, per tant, des d’odiar un llibre en concret, a detestar l’hàbit de llegir.
En el meu cas particular, i encenc, que en més d’un l’hi passarà el mateix, no soc un lector de mena, però vaig descobrir, aquest plaer, gràcies a lectures del meu gust, sense obligació, podent cremar una lectura en una setmaneta. També comentar, que hi ha llibres que marquen de manera, que tot i no ser lectures de culte, o bé les indicades per l’edat actual, les emmagatzemem amb un afecte especial.